La primera etapa del viatge durarà una setmana: del dijous 25 de juny al dijous 2 de juliol. És el que vull trigar en arribar a Rússia. Està previst que a les 23.50 h. del dia 2 de juliol atravessi la burocràtica frontera russa provinent de la plàcida i calurosa Ucraïna.
Una setmana per fer el trajecte Barcelona-Moscú? No es pot fer més ràpid? No hi ha avions que et porten en 3 hores? Sí i si. No és molt més còmode anar directament al punt de sortida i no passar per un via crucis de ciutats europees diferents, d'idiomes diversos, de tarannàs diferents? No, no ho és.
Arribar a Moscou en un tren nocturn que atravessa el graner ucraniès, després de set dies de trajecte, té un punt de final de viatge, un deix de victòria, tot i no ser més que el principi de l'aventura. M'agrada aquesta contradicció: de la mateixa manera que Moscou serà principi i fi del viatge, origen i final, també el propi viatge pot ser, en sí mateix, principi i fi de moltes coses.
Ara bé, no tot s'acaba aquí. Unir en una sola via, en un únic trajecte, sota el traç d'un gruixut rotulador de viatge i sense solució de continuïtat l'eix Paris - Berlin -Varsòvia -Moscou és com viatjar al cor del segle XX i al bell mig de la seva hecatombe: la influència de la II Guerra Mundial en el nostre imaginari col·lectiu és tan gran i tan poderosa entre nosaltres, que obrir-se pas des de París, a través de la vella Europa, passant per la capital del III Reich i pel barri jueu de Varsòvia, fins al bell mig de la Plaça Roja de Moscou ha de ser una sensació emocionant, agredolça i pretenciosament trascendental: un tren de mitjanit que, durant una setmana, tracta de resseguir i esborrar per sempre el rastre dels exèrcits napoleònics i de les hosts de la Wehrmacht.
Cada dia, en algun lloc pots pujar, al tren de mitjanit:
"Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit"
Sau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada