Els preparatius: influències

Perquè?

La pregunta es repeteix a les sobretaules que, darrerament, sobrevolem mentre m'acomiado per uns mesos de la gent que m'estima. Una pregunta tan necessària com innecessària és la seva resposta.

Lògicament que hi ha motius per plantar la realitat i no acudir, durant sis mesos, a la nostra cita diària amb la rutina. Lògicament que hi ha circumstàncies que fan més possible ara el viatge que abans. Però aquests motius, aquestes circumstàncies no són per elles mateixes prou importants com per aixecar el vol, agafar un tren direcció Orient i no parar. Tot això no és suficient, tot això no és res sense la passió per viatjar, el foc que crema i t'impulsa a conèixer, a saber, a volar.

Com es cultiva aquesta passió? Com neix i s'alimenta? Com perdura, com permaneix, com es manté íntegra i viva durant el pas dels anys? Diuen que som éssers influenciables. La literatura, el cinema, la música, les arts que ens trasporten milers i milers de kilòmetres lluny de casa, ens marquen, ens estimulen.

Diu el sabi: "Els viatges mitològics de Ibn Batuta, Giovani Capine o Marco Polo despertaven, en algunes ments joves, el desig d'arribar als llocs més amagats del món a fi de trobar i conèixer l'Altre. Es tractava de la típica il·lusió espacial: la convicció de que allò llunyà era diferent, i quant més remot, més diferent encara". El visionari reporter remata la idea amb una vella i lúcida reflexió, tot explicant que aquetes ànsies de viatjar només neixen en algunes ments joves, ja que la majoria dels humans som sedentaris per naturalesa, que no acostumem a abandonar casa nostra per pòpia voluntat, tot dient: "No hi ha cultura que no conegui tota una sèrie de conjurs i signes màgics que han de protegir aquell que marxa de viatge, el qual, a més a més, és acomiadat amb plors i lamentacions, com si estigués a punt de pujar a la forca" (R. Kapuscinski "Encuentros con el Otro" Editorial Anagrama). Alguns volem marxar. Molts fugen de la idea de fer-ho.

Perquè jo? Perquè ho vull fer. Vull seguir el rastre d'aquell tren de mitjanit de Sau, vull perseguir els animals mitològics en forma de tren que cantava Sabina, vull imitar les petjades de Bernard Ollivier resseguint la Ruta de la Seda, vull tocar el somni trencat d'en Mc Candless de la mà de Sean Penn i la seva brillant "Into the Wild", vull reviure les aventures africanes i caucàssiques del polonès Kapuscinski, vull viatjar amb Che Guevara i Alberto Granados a bord dels seus Diarios de Motocicleta. Vull ser ells. No em conformo en que m'ho expliquin, m'ho cantin, m'ho dibuixin amb un somriure. Vull fer-ho jo.

Vull volar. Queden només sis dies.