Marxo. Ja ha arribat el dia. El rellotge de l'estació marca l'hora en punt. En un tres i no res em trobaré en el passadís d'un tren direcció a Orient. Ha arribat l'hora.
Marxo havent viscut unes darreres hores plenes d'emocions. Marxo sol, absolutament sol, però acompanyat dels milers de somriures que he anat recollint aquests darrers dies i dels centenars de llàgrimes vessades les darreres hores, emocions contingudes. Marxo acompanyat de tots vosaltres, que em seguireu per mig món a través d'aquest blog. Marxo, enteneu-me, amb ganes ja de tornar per abraçar-vos de nou, compartir, riure i plorar plegats.
El tren surt cap a l'Orient, i curiós com soc, m'he proposat tornar des d'Occident, havent fet un gir complet de 360 graus, una volteta sencera pel planeta, demostrant que Galileu tenia raó i que el món és, efectivament, rodó.
"Il mondo é rotondo" - va dir ell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada