Dia 6: Varsovia

Varsovia és la capital d'un país que ha passat gana i fred, però que ara respira aires de metròpoli senyorial i orgullosa. Un passeig de cinc hores per la capital de Polònia m'ha permès aprofundir en les arrels eslaves i catòliques de la població i en la resta dels seus trets identitaris. Per fer aquesta recerca antropològica ens ha ajudat, sens dubte, la Tyskie, una rossa esplèndida amb un cos espectacular i una mica de gas, nascuda l'any 1629. A través dels seus glops he detectat com d'important ha estat per als varsovians la reconstrucció nacional, arquitectònica i moral que han portat a terme els darrers 60 anys, d'ençà finalitzada la Guerra, detectant gaire bé una obsessió per mostrar i demostrar al món com se n'han sortit de bé.

Punt a part mereix la visita a l'antic Guetto jueu. Ja avanço que no queda pràcticament res del Guetto originari de 1940-1944: passejar per la zona on hi enterraren en vida 145.000 jueus, matant-los de gana, de por i de malalties és ara passejar per una zona mig residencial bastant neutra. Sort en tenim que, gràcies a tres o quatre monolits col·locats estratègicament ens podem fer una idea d'on estem realment. Ara bé, tot i aquesta neutralitat aparent, hi ha indrets del barri jueu que et despullen per dins i et deixen sense alè: especialment impresionant és el monument commoratiu del lloc exacte on els jueus polonesos eren carregats als trens direcció Treblinka: allà hi ha un monument sobri, en forma de porta o de dintell, on el silenci és esgarrifós i els noms de pila gravats en les seves parets, de la A a la Z, et colpegen un i mil cops.

Varsovia també rendeix homenatge constant als herois de l'aixecament armat que la Resistència Polaca dins del Guetto va organitzar entre l'1 d'agost de 1944 i el 7 d'octubre del mateix any. Durant 67 dies van reconquerir mitja ciutat i van sembrar esperança, però la superioritat militar dels nazis i l'abandonament traïdor de l'exèrcit Roig (Stalin es fregava les mans davant d'una Polònia absolutament derrotada i devastada, amb els seus líders morts i enterrats i la seva moral desfeta) va conduir l'aixecament a una derrota segura. Varsòvia hauria d'esperar uns mesos per ser alliberada del foc alemany...per caure a les brases soviètiques.

Varsòvia té una ciutat antiga absolutament esplèndida: l'avinguda Nowy Swiat (Nou Món) desemboca en l'avinguda Krakowskie, senyorial, plena de Palaus i estàtues dels polonesos més famosos: Frederic Chopin i Nicolà Copèrnic, el poeta Mickiewitz, el futbolista Boni Ek i el presentador Toni Soler. Aquests passejos de l'Est, moren a la plaça del Castell Reial, on va viure l'últim Rei de Polònia, Poniatowski, que va ser obligat a abdicar i abandonar el país davant la seva desaparició imminent: corria l'any 1795 i Polònia desapareixia del mapa, i per tant, no era necessari conservar la Monarquia. De la plaça del Castell Reial un carreró et porta a la Plaça del Mercat, l'estampa més famosa de Varsòvia, on moltes rosses, de nom Tyskie, et piquen l'ullet perquè t'asseguis una estona amb elles i enviïs aquest post cap a Occident mentre assaboreixes una bonissima cervesa poloca.