Avui ha estat un dia complet, amb tot allò que es pot demanar a un viatge: una mica de cultura (un museu), una mica de cervesa (un parell) i moltes novetats (la rondalla dels aborígens ucraniesos i el seminarista polac).
Cultura: El darrer mati de Varsòvia ha estat una visita al Museu de la Insurreccio Polonesa de 1944. Es el museu més visitat de la capital i és espectacular. Un muntatge àudiovisual, fotogràfic i documental -amb audioguia- per entendre l'abans, el durant i el després de la insurrecció polonesa un cop els alemanys havien decidit aniquilar tots els habitants del Guetto. La història és molt i molt trista, i de tanta pena que fa es pot explicar com un acudit dolent: hi havia un anglès (Churchill), un americà (Roosevelt) i un rus (Stalin) que es reuneixen a Teheran l'any 1943 (sota l'hospitalitat del Sha Padevi, rei de Pèrsia fins a a la revolució dels ayatollah) i decideixen que els importa un pepino (cogombre) la sort dels polonesos. I d'aquesta manera, la insurrecció armada polonesa acaba en un desastre. I a més, el règim comunista que aplasta Polònia durant els 40 anys posteriors a la Guerra enterra, calumnia i maltracta la memòria dels insurrectes. El Museu explica això. Ja us ho deia, que feia plorar.
Al migdia, cerveseta per pair tanta desgracia. A la vostra salut.
La rondalla: A la tarda surt el tren cap a Kiev. El tren s'acosta rondinant i treient fum. Això comenca a semblar un viatge de veritat! La pujada al tren es prou caòtica i divertida com per fer-ne un còmic manga. La veritat es que encara no sé com, deu minuts més tard estic comodament instal·lat en un compartiment de tren xerrant alegrement amb un jove seminarista polonès que va de missio a la selvatica Ucraïna, mentre un matrimoni ucraïnès, grossa ella i enorme ell, em miren amb cara de sorpresa eslava. Jo i el seminarista Jacint, elevat a Sant i màrtir des del moment en que em convida a una cervesa ben fresca, conversem en un fluid italià sobre el sexe dels angels i l'eucaristia cristiana. Mare de Deu senyor!
El tren arriba a la frontera polonesa a les 21.00 h. Control de passaports. Una hora després, ens deixen marxar sense folre ni manilles fins a la frontera ucraniana. Allà, control de passaports a càrrec de l'exèrcit fronterer. Mentre s'enduen els passaports a la sala de control, a comprovar que no tinguem familia caucàsica , el tren penetra en un hangar pantagruèlic, un taller stalinista on el repic de martells, serres mecaniques, trons i llamps ressonen arreu: és com entrar en el taller sovietic de la Fura dels Baus, fum espès que surt de mil forats, atronadora trompeta que anuncia l'apocalipsi, grues gegants que agafen el tren i l'eleven cap als inferns mentre adapten les vies a l'ample sovietic. No hi manquen els gegants ucraïnesos treient foc pels queixals, ni els capgrossos tàrtars danzant al ritme del martell i la falç, ni les ballarines del Bloshoi interpretant balls tradicionals i tragicòmics....Un infern deliciós que he vist des de la finestreta del tren abans o després de quedar-me adormit presoner dels sons i els colors de taller pansoviètic de la frontera, a pocs centenars de kilòmetres de Kiev.
Bona nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada