Dia 8: Kiev (segona part)

He arribat a Kiev a les 10 del matí. A les 18.00 h. sortia el tren cap a Moscou, així que disposava de 10 hores per conèixer la capital d'Ucraïna, famosa mundialment pel seu equip de futbol (el Dinamo) i més recentment per la seva Orange Revolution, patrocinada (crec) per Fanta Naranja.
Deu hores poden ser moltes o poden ser poques, depenent de com es miri. La veritat és que no tenia cap plànol de la ciutat, cap informació turística, cap indicació, cap referència de com estava de lluny o de prop el centre, i ni tan sols sabia si hi havia un centre, o dos o tres. Ciutat de pas, amb 10 hores per davant.

Això sí, l'esperit aventurer i curiós de veure, conèixer i saber el conservava intacte.

He sortit de l'estació i un gran sol ucrainès m'ha donat la benvinguda i m'ha promès deu hores de calor. On soc? Què faig? Com ho faig? Per on s'hi va? Per tal de resoldre el sudoku mental, he tirat de manual. Qualsevol bon viatjer que s'hi consideri, ha de fer dues coses en aquesta vida: la primera, escriure un blog fent-se el graciós i l'erudit, a parts iguals; la segona (molt important en les circumstàncies en les quals em trobava), complir fil per randa el manament de l'emminent aventurer americà Vincent Planet, conegut com el "Solitari", i que diu: "Where is Vincent going?. Vincent is going where people goes". Que traduït al castellà, fa més gràcia: ¿Dónde va Vicente? Dónde va la gente".

Efectivament, he seguit els ucranians i les ucranianes cap a la ciutat. Tots han agafat el metro. Doncs jo també. Cua i pagament del bitllet. Aquí ha arribat el segon sudoku del dia: normalment quan agafes el metro saps tres coses molt molt bàsiques: a) en quina estació estàs; b) a quina estació vols anar; c) perquè vols anar de l'estació d'origen a l'estació final. Bé, jo no tenia resposta a cap de les tres qüestions bàsiques.

I tot en cirílic.

He baixat fins a les vies en un llarguíssim descens. Un cop allà, la cosa s'ha simplificat: o cap aquí o cap allà. Tenia el 50% de possibilitats d'encertar destí...i tot això sense haver hagut de prendre encara cap decisió ni haver sacrificat cap peó. Això era un èxit!. Bé, anem a llegir què diu aquí. No s'entén res. I allà? Tampoc. Bé, provaré amb el "comodín de la llamada":

- Vy gorovote po englisky? - li dic a un grassonet ucrainès que s'esperà a l'andana al meu costat. - Yes - em diu.
Parla anglés!
Aleshores li pregunto amb el meu accent d'Oxford Circus quina de les dues direccions he d'agafar per anar al centre.
- Yes! - em contesta.
Collons! Sap anglès...però només una paraula! La culpa és meva per no haver-li preguntat quantes paraules sabia...

Arriba el metro. Dos-cents mil ucranians (i les respectives ucranïanes) pugen i baixen. El deixo marxar. Esgotats els comodins, miro amb quins recursos compto. Sí, efectivament! compto amb la meva erudita ment. Així que faig un esforç per interpretar, diccionari en mà, les estacions que estan apuntades al panell. I sí, sembla que dues parades més endavant (si agafés la direcció de cap allà) hi ha una que es diu Teatr (que en rus, m'hi jugaria un pèsol, segur que vol dir teatre). Ostres, els teatres estan cèntrics, no? Erudit, ja us ho deia! Arriba el comboi i hi pujo. Mentre vaig en la direcció triada, vaig pensant: mira si els ucranians (i les ucranïanes) són de posar teatres a l'extraradi?

Doncs no. Tinc sort. El teatre està al centre. Estic segur perquè només sortir al carrer he vist un Zara. Gloriosa globalització! Ja podien haver-li posat Zara a la parada de Metro, i així ens entendríem tots!

A Kiev molta calor, edificis soviètics, palaus amb cúpules de Sugus i estàtues de Lenin al costat del Burberrys i el Louis Buitton. Ah! i tenen un riu. I dones precisoses.

A les 18.00 agafo un tren direcció Moscou, des d'on escric el post d'avui. A l'hora de sopar el matrimoni ucrïanés de torn (es veu que sempre en posen un en cada compartiment: tics del socialisme) m'ha explicat en què va constituir la Revolució Taronja del 2004 i com estan de descontents amb els partits polítics, que només miren per ells i no pel país. Benvinguts al club de la particràcia, amics ucranians (i ucranianes).