Dia 8: Kiev (primera part)

Avui a Kiev he conegut, per fi, en Cirili.
Es un bon paio, no us penseu. De fet encara no sé si és que és molt de la broma o és que és un iluminat... o bé que és un iluminat molt de la broma. Us n'explico la història. En Cirili és centreeuropeu i va viure fa molts i molts anys. Era un tio amb inquietuds, així que va apuntar-se al Batxillerat Religiós per fer carrera a la Casa de Déu, que en aquells temps era com entrar a la Generalitat. Això sí, el paio va apuntar-se al carro dels religiosos amb més marxa i ganes de parranda: els missioners (una espècie d'antecessors del Mikimoto, però amb una creu enlloc d'un micròfon).

La primera missió va ser a les terres indòmites de la Rússia de Kiev, bressol de la pàtria i la cultura russa. Allà va començar la seva laboriosa tasca, condemnant a l'infern a la quota acordada de salvatges i salvant ànimes en la proporció també pactada. Però quan portava ja uns quants mesos allà i s'avorria, va tenir una idea (bé, ja sabeu que la gent d'església passa moltes estones sola, parlant amb si mateix o amb Déu. També és sabut que els membres d'aquest col·lectiu són grans experts -digue-m'ho així- en distinguir els diferents tons de color de la ratafia o les diverses aromes que desprèn el conyac vell). Sigui com sigui, la qüestió és que un dia va decidir inventar-se un alfabet nou, apa, que serà divertit! I dit i fet: tornant d'una cata (digue-m'ho així, també) de la darrera remesa d'orujo gallec que s'havia desviat a Kiev, va crear un nou alfabet i el va imposar als seus fidels. Aquests (els fidels, vull dir) es van reproduir amb molta facilitat, gran número i devoció (ignorem la relació directa, si n'hi ha, entre el nou alfabet i la capacitat reproductiva dels mascles de la manada) i ara, ells i el ditxós alfabet, ocupen totes les rússies, les ucraïnes, les grècies i les bulgàries.

Perquè us feu una idea de la brillant ocurrència de l'amic Cirili, unes lliçons bàsiques del seu ja famós alfabet: si hi ha una N, llegiu una I. Si hi ha una P, llegiu una R. Si hi ha una H, llegiu una N. Si hi ha una C, llegiu una S. Si hi ha una R, llegiu una G. Em seguiu fins aquí? Doncs agafeu-vos fort que la cosa es complica: un 3 és una Z, un 4 un CH i un número pi una R; una W amb coses rares a les potes sona com una TZ i si veieu una esquitxada de tinta amb forma estranyota llegiu una F. Efe de fàcil, no?

El sentiment que embarga el viatger que arriba a Kiev i coneix en Cirili i la seva obra és indescriptible. Te'l menjaries a petons, de content i feliç que et sents! Que majo el tio! Que està molt bé inventar-se coses, tu...i si a més a més la gent te les compra, doncs fot-li! i endavant!. Un sant baró, el misioner Cirili del pebrots.

PD.- Passades unes hores a Kiev començo a dubtar que la raó veritable de l'anada d'olla d'en Cirili fos la ratafia o l'orujo. Gaire bé no tinc cap dubte, ara, que una decisió d'aquest tipus (que demostra que el cervell se li va girar del tot) només va poder néixer arran de l'alienació mística, física i mental a la que és sotmès qualsevol individuu davant la visió de la bellesa de la dona ucraniana. Amén.