He somniat en boscos siberians talats d'un sol cop de destral. He somniat en llits d'aigua que s'enfonsen quan els trepitges. He somniat en persianes que impedeixen que la llum del sol, invasiva, entri a deshora. He somniat en esmorzars de Filipinos i Cacaolat. I m'he despertat, entresuat.
He dormit bastant encarcarat entre dos troncs i el sol m'ha despertat a quarts de sis. L'esmorzar ha estat molt rus: un bol d'arròs dolç amb melmelada tal com el cuinen al Kazajastan i dos ous ferrats poc fets. Ja no cal que dini.
Avui, després de la pallissa d'ahir, he escollit l'opció excursió organitzada: un èxit. Hem anat al punt més nord de l'illa, a 40 km. del poble per carreteteres (?) en molt mal estat. Es tracta d'un cap puntiagut amb unes vistes espeterrants del continent i dels penyasegats de la pròpia illa. Èrem només vuit, contant el conductor. La guia era una dona de Gorki, cuna de la Rússia més tradicional, professora de folklore i cultura russa en un institut. Amb ella viatjava el seu fill, un xaval de vint-i-molts que viu a New Mexico des de fa uns anys estudiant en una universitat americana que es dedica a fitxar joves científics russos: si Reagan aixequés el cap... Ens acompanyaven tres joves russos i una parella d'alemanys de Berlin, una mica estirats.
El paisatge ha estat espectacular, amb platges de sorra blanca, boscos d'avets, penyasegats verticals i indrets amb energia còsmica: l'illa és un dels cinc pols d'energia espiritual segons el xamanisme, amb tota la parefernàlia llegendària d'aquests tipus de creences. Respectables, com totes. Hi ha gent que és del RACC, gent que s'afilia a un sindicat o que es fa sòcia de l'Espanyol, i gent que creu amb el xamanisme. Cap problema: el món és molt gran i hi cabem tots. Durant la sortida hem muntat a cavall i hem dinat un brou de peix i patates fet pel mateix conductor en un foc de llenya al mig del bosc. Gran dia.
La tarda ha estat per estrenar el llac: sí, m'he banyat al Llac!. Entrar i sortir al cap de cinc segons és banyar-se, oi? Bé, no ho sé. Però ho he fet: absolutament gelada, però absolutament espectacular és la sensació que tens després de sortir d'aquell mar tan fred: m'he banyat al Llac Baikal, Sibèria, Juliol 2009. Ho explicaré als meus néts.
Després, sopar i cervesetes amb els tres nanos txecs, mirant el llac quan el sol ja havia marxat feia més d'una hora, però amb un reflexe lluminós, encara present, que deixava anar ombres d'un gran dia. La nit ha estat tota una experiència: música patxanguera russa en un embalat, cerveses calentes i russos i russes de farra. Gent molt maca, els russos (i les russes).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada