Dia 14: Sant Petersburg

En homenatge a tot els que esteu currant i ajudant a aixecar el país, avui hem matinat. Ho hem fet, no us penseu, per poder ser dels primers en profanar el Palau d'Hivern de Sant Petersburg, la residència oficial dels zars russos des de finals del segle XVIII i seu del famosíssim Ermitage, un dels museus amb més fons pictòrics del món.

A les nou del matí ja estavem fent cua davant de les portes del Palau a punt per atacar-lo. I tot i que èrem una multitud considerable amb l'ànim escrespat per la forta pluja i la llarga espera, el Palau no mostrava símptomes de nerviosisme: no s'inquietava i es mantenia serè, amb els seus colors verdosos i les seves estàtues classiques immòbils. I és que aquest imponent edifici les ha vistes de mil colors: amenacat per les forces napoleòniques el 1812, incendiat fortuïtament l'any 1837, assaltat per les hosts revolucionàries el 1917 i bombardejat per l'artillera alemana el 194, ja res el pot sorprendre ni inquietar.

L'Ermitage existeix gràcies als capricis i la intel·ligència de Caterina I la Gran. Aquesta dona va esdevenir zarina de Rússia ben entrat el segle XVIII i va regnar més de trenta anys, esdvenint una de les grans zarines de la història, que va regnar en els temps de la Revolució Francesa. Ja hem explicat que Pere I el Gran va fundar la ciutat. A ell va succeir-lo la seva filla Isabel (ja hem parlat d'ella també: la que presumia d'amants...), i a la zarina Isabel la va succeir el seu fill, un pobre desgraciat que va anar a casar-se amb una princesa prussiana, Caterina, que un cop casada, es va buscar un amant i va convence'l perquè assassinés el seu marit, el zar. Un cop mort ell (el zar, no l'amant), ella va ser nomenada zarina de totes les rússies. I va fer construir el Palau d'Hivern com a residència oficial i, a la vegada, va començar a acumular obres d'art un cop comprovat que eren una arma molt poderosa pels neglocis de la diplomàcia i l'Alta Política: les adquiria a les subhastes de Londres i Paris, les obtenia com a pagament de deutes de nobles russos o les comprava a mercaders jueus, col·leccionistes privats o aristòcrates arruinats. No entenia res d'art però estava ben assessorada. Va comprar tantes obres d'art que el Palau d'Hivern va ser ampliat i se'n van fer quatre edificis, connectats entre ells, que amb el temps s'han convertit amb l'Ermitage.

L'Ermitage, per tant, no és només un museu amb retrats, pintures i quadres famosos, que també. L'Ermitage és una visita a les dependències reials dels zars... fins el 1917!: allà per exemple es va coronar Nicolau II, sota la mirada atenta de la seva filla Anastàsia, amb un discurs conciliador, amb esperances renovades....poc abans d'abdicar, primer, i ser assassinat, després (l'odre sempre és important). I la veritat és que les antigues sales de palau són molt espectaculars: or, plata, bronze, ceràmica italiana, mosaics russos, màrmols dels urals, làmpades aràcnides de llàgrimes vives, parquets de fusta noble de mil colors, teles fúcsies i vermelles i púrpures i violetes, taules de marqueteria de Bari, cadires de Reis d'Orient. Un luxe indecent i excessiu que va pagar un preu molt alt. Quin contrast tan bèstia entre aquesta immoral ostentació de riquesa i les famèliques masses proletàries!

I mentre passeges per passadissos d'orfebre i luxe, la col·leció d'art que t'envolta és espectacular. Jo no entenc gens ni mica d'art pictòric, així que m'he deixat endur per la successió de quadres i escultures a les ordres d'una audioguia en espanyol -amb un entonacions de Pixie & Dixie-, transitant per la pintura francesa, flamenca, holandesa, espanyola i italiana des del segle XV fins al segle XX, i contemplant un autèntic elenc d'escoles pictòriques i d'autors consagrats: Da Vinci, Rubbens, Renoir, Delacroix, Van Gogh, Picasso, Manet, Van Dyck, Rembrandt, Rafael, Veronese, El Greco, Murillo, Velazquez, Gauguin, Cézanne...un autèntic dream team (amb perdó) de les arts de la pintura. He disfrutat del viatge.

Quatre hores i mitja de Museu, més una hora i mitja de cua abans d'entar, ens han deixat amb els peus destrossats. La tarda ha estat, doncs, una successió de passejos curts interromputs per llargues estones estirats a la gespa dels Camps de Mart i de les ribes dels canals. Demà darrer dia a Sant Petersburg. Avui, darrere nit en un llit normal abans d'encarar quatre nits seguides en un tren. Preparats?