Quan ens llevem pel matí, Japó ens mira des de l'altra costat de la finestra. Sense gaire bé donar-nos-en compte, després de gaire bé cinc setmanes de viatge, estem ja al Japó.
L'entrada al país és lenta i cerimoniosa. Control de passaports i d'aduana. Aquest darrer tràngol es porta a terme a bord del baixell i és el meu primer contacte amb els japonesos: dos uniformats agents d'aduana, vestits per l'ocasió i protegits per mascaretes, entren amb decisió al camarot i m'omplen de preguntes mentre fan un registre complet i molt professional del meu equipatge. Els agrada el meu mòbil, que em fan encendre per veure les llumetes i els sons. Quan un missatge sona, educadament es retiren i segellen la meva entrada al país.
Abandonem sovièticament el baixell i trepitgem per fi el Japó. Fa xafogor. El consorci amb en Xavi dóna beneficis, així que prorroguem la seva vigència i anem plegats fins a l'estació. Passarem el dia junts. Cicerone privilegiat, és un autèntic plaer iniciar-se en el món nipó en la seva companyia.
El Japó és net i polit. El Japó és discret, és segur i silenciós, harmònic fins i tot. Una mena de calma vital s'apodera de nosaltres: la crispació, el neguit i la inseguretat no tenen traducció al japonès. No existeixen.
Un tren ens porta al primer destí: Kanazawa, a només hora i mitja de Fushiki, el petit port on ha aparcat el nostre baixell. Aquesta ciutat de 500.000 habitants ens acull amb simpatia i hospitalitat. Unes bicicletes ens ajuden a recorre els principals punts d'interès, però sobretot ens ofereixen la possibilitat de viure molt d'aprop la vida d'una ciutat mitjana i de la seva gent. L'excel·lent dinar és el primer pas d'una carrera gastronòmica que promet. Retornades les bicicletes i reservada una habitació de tatami, el capvespre plujós ens permet relaxar-nos i gaudir de l'oci japonès: grans magatzems de minimalista decoració, sales de videojocs i escurabutxaques, karaokes, botigues de gust exquisit, supermercats de menges de dibuixos animats i personatges estrafolaris pels carrers. El sopar és absolutament deliciós: una ració de ramen (fideos japonesos en sopa) que mereix una ovació i tres-centes reverències.
Cansats, fem la darrera cervesa al tercer segona d'un edifici del centre de Kanazawa. Multitud i diversitat de locals com restaurants, botigues, bars, prostíbuls, casinos o night clubs es troben darrere portes metàliques de colors vius en innumerables pisos del centre. Ascensors intel·ligents et porten als locals desitjats, decorats amb un gust tan exquisit que t'adormen els sentits. Acabada la cervesa, marxem també nosaltres a dormir. Bona nit, Japó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada