Kilòmetre 9.288. Final de trajecte. A les 11.50 AM hora local hem tocat terra ferma, hem arribat a port, hem creuat la meta. Avui que fa un mes que vam sortir de casa hem arribat a la mítica Vladivostok, port rus que mira el Pacífic.
Han estat 30 dies i 3o nits. Han estat 12.300 kilòmetres en tren des de Barcelona (8.300 km segons la Guàrdia Urbana). Un nus a la gola ha aparegut just creuar la línia de meta. Ja som a casa, he pensat estúpidament.
Vladivostok és una ciutat russa on hi viuen més de 700.000 persones, anclada en una badia enorme que ofereix les seves aigües a l'Oceà Pacífic. Fundada l'any 1860 com a base militar per controlar coreans, xinesos i japonesos, ha anat creixent com a ciutat de clima templat i de barriades disperses sobre penyasegats. Conserva encara l'essència de ciutat militar: la marina russa hi desplega la seva força pels carrers, submarins i baixells de guerra aparquen davant les seves costes i les torres de vigilància són bolets gegants que coronen la ciutat.
Però tot això no ho sabíem quan vam començar el viatge. I la veritat, poc ens importava, perquè Vladivostok ens cridava només pel seu nom, per la seva llegenda. Dir Vladivostok volia dir anar fins a la fi del món. Més enllà de la seva bellesa, més enllà de les seves animades platges, del seu peix assecat, de les seves noies guapes, de la seva badia immensa, del seu funicular, Vladivostok et crida, et xiuxiueuja a l'oïda, et fa pessigolles sota l'ànima inquieta. Cal anar-hi, cal arribar-hi, cal viatjar a poc a poc creuant tot Europa i Àsia per ser-hi. Hi som. Hem arribat.
En Illian i la Natàlia, nascuts a Vladivostok, m'han portat a munt i avall per tots els racons de la ciutat. Des de que ens vam conèixer al tren han estat esperant la meva trucada. M'han ofert una visita plena de somriures. Ha estat un veritable plaer ser hoste per un dia, ser convidat d'honor sense esperar res a canvi. És un luxe que no es paga amb diners poder viure la ciutat de la mà d'aquesta parella de russos que tan bé s'han portat amb mi.
Marxo a dormir feliç. A vegades, la felicitat pot consistir en arribar a algun lloc. En el meu cas, arribar a Vladivostok.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada