Dia 34: Tokyo (segona part)

Ja estic a Tokyo. Són les sis de la tarda del dia 29 de juliol i trepitjo per fi el terra de la capital nipona. L'hotel efectivament m'espera amb un kimono i un tatami que ocupa pràcticament tota l'habitació. Però estic a Tokyo i no puc resitir la temptació,: tot i el cansament, em canvio i me'n vaig cap a una de les mítiques ciutats que formen part de Tokyo: Shinjuku!

Quaranta-cinc minuts de tren em deixen a l'estació deShinjuku quan ja és fosc. Aquesta ciutat, ara convertida en un barri més de Tokyo, és un conglomerat de llums de neó, pantalles gegants amb anuncis de begades i vídeos musicals, sales d'escurabutxaques, milers de restaurants molt diversos, locals de sexe implícit i explícit, botigues d'electrònica, grans magatzems enomes i milions de persones al carrer. Les avingudes són edificis altíssims plens de llums de colors. Jo flipo.

Extasiat per la novetat, vagarejo per tots els locals sense rumb, disfrutant de cada detall, de cada circumstància diferent, de cada situació estrambòtica als ulls occidentals:

En un edicifi enorme, la planta baixa i el soterrani estan copats per videojocs i altres màquines electròniques: allà, uns toquen la guitarra al ritme dels acords del videojoc, d'altres disparen metralletes virtulas, un executiu amb vestit deixa la cartera al terra i es marca uns passos de ball desenfrenat al videojoc del ball. Màquines i més màquines criden l'atenció tan fort que és impossible entendre's.

Al costat hi ha una sala de Pachinko (veure www.google.com/pachinko) el bingo japonès emparentat amb els passatemps de les escurabutxaques. Aquests negocis són sales molt grans amb més de dues-centes màquines que fan un soroll infernal amb la música a tota castanya i el so de cada una d'elles. Hi ha gent que s'hi passa hores i acumula premi i premis en forma de boletes. Com que el joc està prohibit al Japó, allò que guanyen ho poden bescanviar per regals (xampoos, cremes d'afeitar, algun iman de nevera,...). El joc és molt absurd i consiteix en posar boletes en un foradet...i mou milers i milers de diners i de persones. La calma del carrer la perdo quan poso els peus en aquests locals.

Sopo sushi japonès en un restaurant de menges rotatories que encerclen els cuiners. És un sushi força bo, amb una qualitat una mica superior al que ens donen a Barcelona i més barat. És tota una experiència sopar rodejat de japonesos en un local tant petit, però estic sol a Tokyo i tinc gana...

Després de sopar completo la volta al barri-ciutat de Shinjuku pel barri vermell, ple de locals que alternen el mal gust amb les llums de neó i els anuncis de noies amb poca roba. Les llums de color i les pantalles de video segueixen animant l'esperit, i la gentada al carrer fa que no em senti, en cap moment, sol. A mitja nit agafo el tren. Va ple. A quarts d'una arribo a l'hotel. Rebentat, m'adormo de seguida. Bona nit.