Dia 11: Moscou

10.00 AM. Diumenge 5 de juliol de 2009. Al Nord-oest de Moscou. Inici del seguiment.

10.05 AM: identificat l'individu. Confirmat. Encara no s'ha afeitat. Es dirigeix sota la pluja en direcció sud-est, cap al metro. Procedim a seguir-lo.

10.42 AM: Individu fa canvis de linies de metro estranys. Intenta despistar-nos?. Cal tenir els ulls ben oberts. Torna a canviar de linia i ara va en sentit nord-oest. Atenció. Torna cap al sud-est. O és un individuo perillós o s'ha tornat a equivocar de línia. (...) Confirmat, no és perillós.

11.32 AM. Individu bastant xop accedeix al Monestir Novodevichi, el més espectacular de Moscú. S'infiltra en un grup guiat ple d'italians. Ningú no es dóna compte. Rep unes informacions sobre el Monestir, les icones pintades, la fortificació dels seus murs i els hostes il·lustres que van passar anys aquí. Quin morro, l'individu. Abandona el grup quan un italià, forofo de la Juve, l'increpa. Dissimula. Apunta en la seva llibreteta Van Gaal les impressions del monestir. Procedim a escanejar document:
"Monestir on habitaren personalitats russes des del segle XV fins el 1812, quan Napoleon el va saquejar. Esposes, germanes i filles de zars i aristòcrates. L'església del Monestir està dedicada a la verge d'Smolesk. Està decorada amb frescos indescriptibles: parets, sotres, terra, tot és ple d'icones, imatges, mosaics. Destaca, fora l'església, la torre de Sophia, germana del zar Pere el Gran, reclosa a la força: des de la seva finestra veia com el seu germà executava, un a un, tots els seus pretendents. El germanet complia la promesa de vigilar, de prop, sa germana. Al costat del monestir hi ha el cementeri més important de Rússia: emminències, catedràtics, celebritats, cantants d'òpera i ballarines del Bolshoi i polítics que no es mereixen ser enterrats al Kremlin, estan allà enterrats. La pluja fa molt trist aquest passeig pel Walahala rus"

13.08. Individu avança cap al metro direcció sud. Torna al centre. Vigileu-lo de prop: és el tercer cop que torna a la Plaça Roja: o li agrada molt, o és un element perillós.

13.34: Plaça Roja. Més fotos. Confirmat, no és perillós.

14.06: Individu vol dinar. Prova en un cafè cèntric on la carta té fotos. Entra. La cambrera sembla que no l'entén. Ell fa així amb les mans, com que té gana i després es toca l'estòmac i mou la mà fent voltes i pronuncia les síl·labes ñam!, ñam!. La russa no l'entén. Arriba una altra més espavilada i li pregunta: ¿ñam?. Da, tovarich. L'individuo és convidat a seure. Carta amb dibuixos. Recorda "Teo va al restaurant". Quan la cambrera arriba, ell li diu amb mirada miop: Piva! (*). Això si que ho saps dir, eh?. L'individu es connecta a Internet mentre menja. Acaba. Paga. Spassiva.

(*) Piva: cervesa, en rus. N d. T

15.49 Alarma: l'individuo es torna a dirigir a la Plaça Roja!. Quina obsessió. La pluja seguiex caient. Els carrers estan mullats. Xip, xip, xip - fa la pluja. M'avorreixo perquè l'individu ha entrat en una església: la categral de Kazan, a tocar a la Plaça Roja. Confirmat: l'indivudu s'ha fotut en una misa ortodoxa. Pater Nostrum!. Veiem que escriu en la seva van Gaal de butxaca. Procedim a escannejar document:
"La Catedral de Kazan és una església força petita per ser anomenada Catedral, però la seva significació històrica -commemora la victòria del Zar Ivan, que era terrible, davant els tàrtars a Kazan, després de segles de tribut a l'imperi Tàrtar del Sud- i la seva magnífica decoració justifiquen, sobradament, el nom de catedral. Per fora és una muntanya de nata i maduixots coronada per boles de gelat de llimona. Per dins, un prodigi d'or, de plata, de retaules folrats de pintures i imatges i ornamentacions precioses. En la sala principal de l'esglesieta som només una dotzena de fidels, tots drets, com si fóssim en una petiita ermita perduda en els Urals. Però estem en una catedral al centre de Moscou! En una cantonada tres dones i un home estan cantant cançons religioses a capela. L'ambient és íntim, càlid. De sobte, la porta del retaula que tenim davant, sobre de bat a bat, com les portes del Cel s'obren pels Justos. Del cor de l'església surten tres homes vestits de blau cel, amb túniques sagrades, precedint el responsable del cotarro, el pantocràtor de barbes ortodoxes i barret quadrat que dirigirà la misa. Estic al bell mig d'una missa!: lectura del llibre sagrat, reverències ortodoxes, devoció per la verge Maria, encesa d'una làmpada plena d'encens i perigranació al voltant de l'església. No entenc res, però vull ser molt respectuós i inclino el cap cada cop que tots els fidels ho fan. Es pot tocar la devoció. No som més de vint fidels, emoció continguda. Miro per la finestra de vitrines blaves cap l'exterior i veig, a tocar de l'església, el Mausoleu de Lenin i les intimidants parets vermelles del Kremlin. Un calfred recorre l'espinada. Sincretisme ortodox, penso. Passió religiosa a les portes del Cel del proletariat. Les imatges pintades per tota l'església em miren, de reüll. La música coral s'ha tornat més obscura. Abandono compungit i feliç. Em sento més a prop d'ells: he compartit un trosset de la Rússia milenària".

16.50. L'individu abandona l'església amb cara de beat. S'haurà transtornat?. Es dirigeix cap a la Plaça de la Revolució. Entra el metro amb la càmara de fotos en posició de foc. El vigilem de prop. Agafa la línia circular, que dóna voltes i voltes a Moscou, sense parar. L'individu baixa en cada estació. Passen tres o quatre trens i torna a pujar. Fa això en totes les estacions de la línia circular. Està paranoic? No, ja ho entenc, tovarich: visita turística al Metro. Plou. I escriu a la llibreta. Procedeixo a escannejar:
"S'acaben els adjectius per descriure les andanes del Metro, sales de Museu, habitacions imperials, halls de palaus, rebedors austrohúngars. Làmpades d'aranya penjant dels sotres. Màrbres caucàsics inundant de llum blanca l'andana. Estàtues de bronze representant la camperola socialista, el miner soviètic, el líder revolucionari. Vitrines eclesiàstiques de mil i un colors. Mosaics bizantins i revolucionaris, pedreta a pedreta dibuixen la cara de Vladimir Iliuanov. Més mosaics: puzzles soviètics dibuixant avions patriòtics, soldats caiguts, carros de combat invencibles. Aranyes lluminoses, canalobres de museu. Memorable".

19.01 L'individu abandona el metro. Segueix plovent. Sopar en un Fats Food (Menjar Greixós) xinès. Nen, ja menges?.

20.38. Fi del sopar. Individu direcció nord-est de Moscou cap a l'Hostal.

21.04: Arriba a l'Hotel. A dormir. Jo també, tovarich. Fi del seguiment.