Dia 12: Sant Petersburg (1)

Hem arribat a Sant Petersburg a les 6.40 del matí, després d'una nit de tren sense dormir massa. En comparació amb la resta de trajectes de tren, aquest l'hem fet en companyia de gent força esquerpa: gent jove. Sembla talment com aquell esperit rus amigable, aquella ànima russa que diuen els manuals que és capaç de compartir amb tu -un estrany- el darrer crustonet de pà que li queda, s'ha esvaït en la gent jove, cada cop més occidentalitzada, cada cop més globalitzada. Seria una llàstima que els russos acabessin essent com nosaltres.

L'únic contacte al tren ha estat amb un rus: es deia Zom Taims i dormia a la llitera de dalt. La veritat és que no tinc molta sort amb els eslaus anglòfons. Li he preguntat en anglès al Zom:
- Parles anglès?
- Sometimes - em contesta.
Joder!, només algunes vegades. Anem a veure si aquesta "vegada" vol parlar.
- D'això,...ets de Moscou o de Sant Petersburg -li dic també en anglès.
Somriu amb cara de no entendre ni papa, i continua mirant el paisatge que el tren dibuixa darrere les finestres.
- Em rendeixo - li dic en català.
En Zom Taims seguiex somrient amb cara de no entendre ni papa i continua mirant per la finestra.
Així que el viatge ha continuat en (forçós) silenci.

Sant Petersburg va ser fundada ara fa 306 anys exactament pel zar Pere I el Gran. Aquest va ser un dels zars més importants de la història contemporània russa: coetani a Europa de Lluís XIV a França i de Felip IV a les Espanyes, bon cop de falç, és considerat l'artífex de l'entrada de Rússia a l'Edat Moderna, deixant enrere per sempre més la Rússia mitjaval. Pere I el Gran va obsessionar-se, des de ben petit, pels baixells i per la navegació, fins al punt que va marxar per Europa, fent escala sobretot als Països Baixos, per aprendre les tècniques de construcció de baixells. Fins i tot, d'incògnit, i quan ja havia estart coronat Cèsar de rotes les rússies, va treballar en el Port d'Amsterdam ajudant a la construcció de baixells. Va tornar a Rússsia, va declarar la guerra als suecs, que estaven amb la vena expansionista, i un cop guanyada una porció de terra a tocar de l'Àrtic, va declarar: aquí fundarem una ciutat. Una ciutat on poder explotar la seva dèria per la navegació. I així va ser: assecant canals, construint ponts, edificant sobre terrenys pantanosos, va anar creixent la ciutat que avui tornem a anomenar com a l'inici dels temps: Sant Petersburg.

Sant Petersburg és un monument.
Barroc, classicisme i neoclassicisme, juntament amb algunes gotes d'arquitectura russa, fan del conjunt de la ciutat un cant a l'arquitectura i la bellesa. A més, els seus ponts, els seus canals, les seves ribes vora el riu fan que la ciutat sigui un prodigi: bonica, romàntica i seductora. La van dissenyar els arquitectes italians més famosos dels segles XVIII i XIX, va ser assessorada pels filòsofs i pensadors francesos més reconeguts (Descartes i Diderot van ser la mà dreta de la zarina Catalina I, néta i successora de Pere I el Gran), va rebre impuls de l'enginyeria holandesa i va convertir-se, d'aquesta manera, en la ciutat més europea de Rússia. Amb aquesta intenció va néixer: Pere I el Gran detestava el provincianisme i el tancament de Moscou i va decidir traslladar la capital del país a Sant Petersburg, per escarni de la rància aristocràcia moscovita, obrint la porta d'Europa a Rússia, d'on havia tornat del seu viatge embaladit per les seves arts, la seva filosofia i la seva manera de veure el món. Sant Petersburg no deixaria de ser la capital de Rússia fins a la dècada dels vint del segle XX.

El dia ha estat un exercici de turisme responsable i a càmara lenta: més de sis hores caminant per la gran metròpoli, sense pressa, a un ritme lentíssim. Fins i tot ens hem estirat a la platgeta, uns minuts. I és que a Sant Petersburg fa fresca fins i tot quan surt el sol ja que és la gran ciutat que més al nord està: més de cinc milions de persones han triat viure aquí, on set setmanes a l'any les nits són blanques perquè el sol no acaba de marxar mai...però on set mesos a l'any els dies són negres, fredíssims, ventosos i gelats i el sol marxa a dormir abans de les tres de la tarda.

Hem fet una volta circular a la vila, creuant els ponts necessaris per anar saltant, d'oca d'oca, d'illa a illa. Extasiats de tanta bellesa barroca i clàssica, ens hem guanyat un pastís de xocolota amb molta nata. Que aprofiti.