Dia 20: Irkutsk (Sibèria)

Àsia.
No ni ha cap dubte que estem trepitjant la russa asiàtica, deixats enrere de manera definitiva els Urals. És cert que hi ha moltes àsies, que hi hauria moltes maneres de definir aquest continent, centenars d'imatges, milers de postals, de sabors o d'olors. Però totes elles tindrien un component comú, un nexe, potser invisible, però real, que ens faria a tots fer que sí amb el cap tot dient sí, això és Àsia.

Irkustsk, la capital de la Sibèria Occidental, la porta d'entrada a un inhòspit i misteriós món anomenat Sibèria, ens ha rebut amb calor asiàtica i mercats populars al carrers, xivarri oriental, colors i olors picants, tràfic caòtic i tramvies vells i decadents. Irkustks podria ser Xi'an, però no ho és; podria ser Istambul, però tampoc ho és. Ni és Hanoi, ni la bella Guilin del sud de Xina, ni la populosa Bombay, però té mirades orientals que ens evoquen aquestes mítiques metròpolis de l'est. Ara bé, la petjada russa es deixa sentir, combinant-se a la perfecció amb el seu caràcter asiàtic: cases de fusta siberiana inunden els carrers mal esfaltats, minubusos cirílics circulen a tota velocitat davant d'una desena d'esglésies russes, de cúpules daurades i cerimònies ortodoxes, i diversos carrers senyorials farcits de palaus barrocs i burgesos donen l'inconfusible toc rus a la ciutat.

Aquest maremàgnum de veus i colors es veu amanit, a més a més, amb un deix molt significatiu de ciutat de frontera que embolica la ciutat. Irkustk, ciutat de frontera física i mental gràcies als avatars de la seva història:
Irkustk va ser fundada per Ivan el Terible com a punt fronterer avançat per detenir les embranzides de l'Imperi Mogol, implacable a galop de la seva sed de conquesta. Des del moment del seu neixement, el seu destí estava marcat. Va aguantar durant segles les inclemències dels conflictes, en temps de guerra, i va gaudir de les virtuds de la seva situació geogràfica en temps de pau. Va ser durant aquests períodes durant els quals Irkustk, fent frontera amb l'imperi Mogol i Xinès, va esdevenir punt de trobada de les caravanes de la Ruta de la Seda i lloc d'intercanvi cultural i social. Ara bé, el destí marcat va jugar-li una mala passada ja que amb l'adveniment de la dinastia dels Romanov a finals del segle XVII, els interessos de la Cort, consolidades ja les fronteres, passà per acumular riqueses i palaus, or i plata, pintures i obres d'art a Sant Petersburg, oblidant per complet aquelles ciutats tan poc glamuroses com Irkustk, brutes i un pèl bàrbares. I Irkustk es desmoronà a poc a poc i s'enfonsa en el fang de l'oblit, com les seves cases de fusta se submergeixen en les terres pantonoses del riu Angara, que envolta la ciutat. La decadència durà anys i culminà amb el gran incendi de 1817, durant el qual la ciutat va ser devorada per les flames. Durant tres o quatre dècades semblà que no hi havia res a fer amb aquest malalt terminal, i els zars prou feines tenien amb les revoltes socials a peu de Palau. Però seria justament una d'aquestes revoltes la que faria rebrotar la ciutat, tot i que d'una manera tràgica: el dia de la presa de possessió del zar Nicolau I un grup de militars, però també d'intel·lectuals, polítics, artistes i escriptors russos es revoltaren demanant més democràcia. Era desembre de 1820 i aquest grup, conegut com a "desembristes" va ser desarticulat amb brutalitat totalitària, detingut i condemnat a presó de per vida: foren enviats a Sibèria, a Irkustk. Tots aquests homes, i les seve dones i amants, enterrats en vida i de per vida en plena Sibèria, donarien a la ciutat un barnís intel·lectual i cultural que mai havia tingut fins aleshores: a ells es deu l'aparició de palaus barrocs i esglésies de bella factura en aquesta ciutat del Far-East. La història d'Irkusts fa un tomb a finals del segle XIX quan un abrigadíssim buscador d'or, en troba a les portes de la ciutat: Irkustk multiplica la seva població per cent en pocs mesos amb àvids cercadors de tresors. D'aquesta època conserva la ciutat una estructura de carrers amples amb edificis de fusta a cada costat, escenari que ens transporta al salvatge oest americà o a les mítiques Nome, a Alaska o Dawson City, al Canadà: ciutats sense llei. El darrer segle d'Irkustk ha estat un període per oblidar, ja que les seves terres van acollir vergonyosament nombrosos gulags soviètics, els infernals camps de concentració on moriren milions de persones per ordres d'Stalin. L'Irkustk actual porta totes aquestes cicatrius marcades en els seus carrers, la seva gent, les seves cases.

El dia ha passat a poc a poc instal·lats en el principal Youth Hostel de la ciutat, un paradís de motxilers, amb molta gent de diferents països, internet gratis i dutxes netes, i amb un personal anglòfin que t'ajuda en tot moment. Què més es pot demanar!. D'aquest conglomerat n'ha sortit un -estràmbotic- dinar amb un activista contra revolucionari Hong-konès de 17 anys que viatge sol pel món predicant les virtuds del capitalisme: tota una experiència, satisfatòria, tot i que li doblava l'edat.

Toca descansar. Irkustk és una ciutat que esgota amb la seva intensa mirada asiàtica. Dormirem al pis de dalt d'una llitera, com feia anys que no fèiem. Bona nit i tapa't, que estem a Sibèria.