El dia estava bastant ennuvolat. Hem baixat al poble a llogar una bici i comprar provisions pel dia. La bici es lloga en un establiment pintoresc: instal·lat com un habitatge nòmada dels buriats, habitants d'aquestes terres siberianes emparenats amb els mongols, a dins hi ha una multitud de serveis turístics: lloguer de cars, de bicis, internet, guies, excursions, recerca de hostels. És l'únic que hi ha al poble i fa l'agost durant tot l'any.
He llogat la bici i tot sol he començat un viatge iniciàtic per l'exigent món de la bicicleta. I més exigent encara si no portes un mapa de l'illa! Ara que el Tour de França deu decorar les migdiades de mitja Europa, val la pena obrir un ull des del sofà i fer una petita reverència a aquests esportistes per les seves proeses, i és que això del ciclisme és molt dur.
Anar amb bicicleta és com la vida mateixa: a vegades fa pujada i penses que no te'n sortiràs, i a vegades fa baixada i tot ho veus de color de rosa...i et penses que mai més farà pujada (Forrest Gump, escena 131). La meva passejada de més de cinc hores pels voltants del Baikal ha estat una muntanya russa d'emocions: les pujades han estat un infern, les baixades eren glòria beneïda. El dinar l'he fet en una platgeta del llac i de seguida bicicleta i manta, que fa fred.
Hem fet un dia complet de bici i llac. A les quatre de la tarda estàvem de tornada. I tocava "bañito". No, no volem dir banyar-se al llac: sembla pràcticament impossible, l'aigua està a 15 graus i no pots aguantar amb els peus a dins ni un minut. Ens referim al clàssic i típic bany rus, una barreja de tradició finlandesa i bany siberià: es tracta de tirar-se aigua freda per sobre amb unes pots de cuina en una habitació de fusta plena de vapor d'àigua calenta. Havia reservat hora a les cinc així que tot ha quadrat. Aquest tipus de bany es diu, en rus "banya" i cal llegir-lo tal com raja i en català. Per si ho voleu provar quan vingueu a Rússia i no us enrecordeu del nom, penseu sempre amb en Cruyff dient "por favor, donde está el baña". És fàcil.
El "banya" ha anat bé tot i que el més sofisticat estava ocupat i m'he hagut de conformar amb un més rudinentari. Al final he acabat fotent-me cubells d'aiga freda per sobre, com els Pica-Piedra, i acostant-me al dipòsit d'aiga calenta d'on sortia un vapor d'aigua amb poca esma. Però després de la pallissa de la bici, ha estat com tocar el cel.
Un dia esgotador. Ara, assegut al llit de troncs siberians, penso amb nostàlgia amb el "sillín" de la bibicleta, que tants cops he maleït durant les cinc hores de bici d'avui. Aix, sort que estem cansats i dormirem com un tronc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada