Dia 21: Irkustk (Sibèria)

Dormir en un Youth Hostel és molt econòmic (quinze euros la nit) i et permet conéixer molta gent (dues italianes que van estar d'Erasmus a Barcelona, un danès de nom impronunciable, una finlandesa entrada en anys i kilos, tres estudiants txecs recorrent Europa, i fins i tot un gentelman anglès de negocis entre Ulan Bator i Moscou). Però també t'ofereix espectacles nocturns contraindicats pel bon dormir, com ara l'arribada escandalosa de quatre alemanys beguts a les 3 de la matinada despertant a tothom, o les trucades intempestives durant tota la nit al mòbil de la recepcionista....sobretot si comparteixes llitera, que no llit, amb la supraesmentada recepcionista.

Sí, m'ha tocat dormir a l'habitació-recepció del Hostel, com si m'haguéssin instal·lat al rebedor de casa. Estic exposat allà, sota els llençols, amb un rètol en cirílic que no acabo d'entendre. He estat parlant-ho tota la nit amb el lloro, especulant què deu dir el ditxós cartellet col·locat als peus del meu llit: potser diu "S'assembla al líder txexè Vasily Spasiva, però no ho és"; o potser diu "No alimenteu"; o potser diu "Compte!, no li agraden les festes sopresa". O fins i tot "No li pregunteu pel seu viatge, encara us farà llegir el seu blog". En tot cas, tractaré de descobrir-ho. La realitat és que he dormit malament. Què hi farem.

Com a compensació, he dedicat el dia a la contemplació passiva i a la poca activitat. He fet la reserva de l'excursió de quatre dies que demà em portarà a l'illa d'Olkjos, al nord del llac, i un cop fets els deures, he decidit anar cap al Llac Baikal a prendre el solet i un bany. El llac és el centre neuràlgic de la regió i està a 70 km. d'Irkustk. Cal agafar un autobús que et porta a Liublanka, el poble des d'on més fàcil és accedir a les aigües del llac. Així doncs, marxo caminant cap a l'estació d'autobusos d'Irkustk. Vint minuts de passeig em porten davant d'una plaça pleníssima de gent on centenars de minibusos (furgonetes per 10-12 persones) recullen literalment al vol la gent que desitja sortir de la ciutat. L'aglomeració és immensa, però està clar que on jo veig caos, els irkustkians o irkustkiencs veuen ordre. On jo veig il·legibles rètols en cirílic a les portes dels autobusos, ells llegeixen noms de ciutats; o en ells veuen oficines per adquirir els bitllets, jo veig gulags inaccesibles.

M'hauré d'espavilar, penso. Trec el meu diccionari rus-espanyol (el català-rus s'havia "esgotat" a El Corte Inglés, ells sempre tant atens amb les sensabilitats del país: "En Catalán?, jeje" em van dir) i començo a disparar. Provo amb la paraula avtobus, molt fàcil, no?. Doncs res, ningú m'entèn. Collons, doncs quan hagi de pronunciar "Izhvinitie Ya brestr po adin biliet" que vol dir perdoni vostè però estic desesperat per comprar un bitllet i aquí ningú m'entèn (literal), no sé que passarà! Provo amb una noia jove que té pinta d'haver estudiat anglès a l'institut. Fuig corrents. No sé si per les meves llargues barbes txexenes o pel meu accent d'Oxford. A veure aquell noi de melena abundant.
- Izvinitie, Ya... -començo a dir-li
- Grrrr - m'interrompeix

Molt bé, tirarem endavant el pla B. El pla B consisteix en pujar al primer minubús que, intuïtivament, porti marcat en el seu exterior la paraula Liublanka. Anem a veure aquell de color beig que perd oli i té una roda desinflada?. Uf, no és aquest. A veure aquell de color blau? Aha, potser era aquest però quan portava deu minuts desxifrant el rètol en cirílic el conductor ha engegat la furgoneta i ha llençat un sac de renecs per la finestra, diria que dirigits a la meva trista figura. Bé, no em desespero i aplico la màxima dels iogurts: sigue jugando, hay miles de premios).

Segueixo jugant, doncs. La partida és llarga i avorrida i es repeteixen els episodis, així que us els estalvio. Incomprensió, ràbia i curs intensiu de cirílic. Per fi, després de mtja horeta vagarejant per l'estació aconsegueixo desxifrar l'equació: aquell minubús VA a Liublanka. El problema és que hi ha 32 irkustkians o irkustskiencs que ho han desxifrat abans que jo (competència deslleial, que en diríem els advocats) i esperen amb ànsies i en una espècie de cua amorfa l'arribada del bus. Quan arriba però, el simulacre de cua es desfà com un gelat a ple sol: no sé com deu ser tonto l'últim en rus, però exactament això és el que passa quan arriba el minibus. És l'apocalipsis!: empentes, corredisses, esgarrapades, mossegades i travetes es desencadenen davant dels meus ulls. El camp de batalla queda ple de cadàvers i jo aprofito, en un descuït, per fotre'm dins del vehicle, posar-me el cinturó de seguretat i agafar-me amb totes les forces al seient. Del barco de chanquete, no nos moveran, canto en veu alta. L'huracà amaïna. La calma torna. El conductor posa en marxa el vehicle i tots fem bona cara, vencedors com som d'un combat a mort per on lloc en aquest taüt amb rodes. I és que la carretera que ens ha de dur al Llac és una muntanya russa asfaltada, plena de cotxes que, segons el professional parer del nostre conductor, van TOTS massa a poc a poc. La línia contínua és un dibuix artístic, res més. Les curves són petites desviacions de la línia recta. El límit de velocitat és un indicador orientatiu, que fa més nosa que servei.

Tot i aquests petits detalls, arribem vius a Liublanka. El llac Baikal se'ns mostra tal com és: immens. En aquest llac s'hi conserva una cinquena part del volum d'aigua dolça del planeta. Aviat està dit!. És incommensurable i fet a la mida de Rússia. Perquè us feu una idea, de punta a punta medeix el mateix que l'AVE de Barcelona a Madrid. Aquesta banyera només hi cap a Rússia, on el seu tamany queda proporcionat a la mida del país.

Jornada de bany de sol. L'aigua la deixem per congelar els peus i poca cosa més, que estem a Sibèria, collons! Deixem passar les hores mortes observant els russos en el seu hàbitat de vacances: sempre sorollosos i amb grans grups familiars, es fan fotos tirant-se de planxa del trampoli artificial que han preparat a la platgeta del Llac, mentre escolten música russa molt patxenguera, amb mostres de satisfacció. Com es diu dir "Tengo un tractor amarillo" en rus?

Torno a Irkustk a mitja tarda, cansat de sol i una mica escaldat per la potència de l'astre Rei a Sibèria. Quan viatges sol no hi ha ningú que et recordi que t'has de posar crema solar. Cansat, però satisfet d'haver trobat l'autobús de tornada a la primera.

Progresso adequadament. Demà, cap a l'illa d'Olkjos, a set hores de viatge d'Irkustk, on passarem quatre dies.