Darrer dia al llac Baikal: dia de relax, de no fer res, de fer vacances. Ens llevem tard després de la farra russa de la nit anterior, però sense ressaca: dues cerveses calentes no donen per tant.
El matí és un matí de platgeta al llac, llegint i escoltant música. I sí, també d'un nou bateig al llac, si és que és possible batejar-se més d'un cop. En tot cas, torno a enfonsar-me dins les aigües verdoses i blaves del llac Baikal durant uns instants, i la fredor em transporta fins a una mena d'estat catalèptic i un llarg túnel fosc, amb una llum al final, apareix molt clarament davant meu. No sé si el fet d'haver transitat, el dia anterior, pels terrenys sagrats del xamanisme, ajuda a crear aquest tipus d'al·lucinacions. No ho sabré mai. Surto de l'aigua pel meu propi peu i el sol siberià, prou potent, expulsa la fredor i les gotes d'aigua del meu cos. Hora de dinar.
Dino pràcticament sol al Hostel. És bastant sorprenent, perquè aquest lloc dóna de dormir i de manjar a prop de 150 persones, russos molts d'ells. És com un petit poble dins del propi poble, i sempre hi ha gent. La idea de muntar aquest macro negoci per part d'un excampió estatal de ping pong rus va esdevenir tot un èxit, i ara és un business que rutlla tot l'any força bé. Sí, tot l'any, perquè durant l'hivern els turistes no paren d'arribar perquè el llac, aquesta extensió immensa d'aigua que podria unir Madrid i Barcelona de tan gran com és....queda completament gelat, congelat, glaçat. Es fan excursions en 4x4 pel llac a trepitjar el gel. Veient-lo ara a l'estiu, mar gegantí inabastable, se'ns fa molt i molt difícil imaginar-lo glaçat. Però és clar: estem a Sibèria!
La tarda transcorre tranquila: migdiada de vacances, connexió a Internet i visionat de fotos del viatge. Des de Barcelona, cansats amb tanta lletra, se'ns demana que publiquem fotos en aquest blog. Aprofitarem que hem passat la tarda ordenant-les i visionant-les per publicar-ne algunes.
La tarda s'ha completat amb un banya de veritat: una habitació de fusta on feia molta calor, i recipients per anar tirant-te aigua freda pel damunt. Experiència sensorial bestial, aquest cop sense túnels foscos. Estaré perdent facultats.
El sol marxa per darrere les muntanyes del Llac i l'illa s'omple de gent que busca la seva localitat per assistir a l'espectacle. Sobre la gespa verda que corona les muntanyes de l'illa, moltes persones s'asseuen a mirar com mor el dia i neix la nit. El dia s'apaga, tot s'acaba. La nostra visita al místic llac Baikal, també. Demà, tornada a Irkustk per preparar la segona etapa del Transiberià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada