La primera nit al baixell ha estat curta. A dos quarts de nou del matí la veu rovellada del capità ens ha despertat pels altaveus del baixell tocant diana i d'altres coses que no sonen. A les nou servien l'esmorzar i ens convidava amablement a devorar els embutits de salami, l'arrós amb llet i els inevitables ous ferrats que se servien al restuarant.
M'he llevat amb son després d'haver dormit ben poc, no per l'imperceptible moviment del baixell, sinó per les poques hores que han passat des de que van tancar el bar. A vegades és cansat això d'estar de vacances.
Després de l'esmorzar rus, he gaudit d'un parell d'hores de relax a coberta començant a preparar l'aterratge al Japó. És urgent canviar les coordenades mentals i adaptar de manera immediata el meu GPS a una nova realitat, a un nou país, a una nova cultura i a un nou idioma. Tot serà nou i molt diferent. Cal oblidar les círiliques costums per endinsar-se en la cultura del sushi i el manga, de l'ordre, del respecte i de les tradicions, dels arigatos i les konichiwuas, les reverències i el sake. I cal anar més enllà dels tòpics, navegant per les aigües verges del Japó amb la boca ben oberta i els disc dur preparat per assumir i copsar la diferència i la sorpresa. Cal obrir els sentits i deixar-se embadalir pel nou país, sense clixés, sene apriorismes, sense manies.
El dia ha anat passant lentament d'acord amb el ritme pausat del baixell, que anava trencant les onades amb una parsimònia contundent. Una mica de lectura i unes quantes hores xerrant s'han anat emportant el dia, sense que ens n'adonéssim. Els núvols cobrien el mar del Japó però a coberta no feia fred, així que hem pogut fruir d'unes vistes úniques de l'oceà. Fins i tot alguns passatgers, més observadors, han gaudit de la companyia de balenes i dofins. Mentre caminàvem per aquestes aigües orientals que separen el món rus de i l'únivers japonès, repassàvem mentalment tots els paistages i tota la gent que ens hem trobat el darrer mes i un somriure es dibuixava en els nostres ulls.
De seguida ha estat hora de sopar i el sol ha marxat a dormir sense haver-se deixat veure. Aquesta segona nit al ferry ha estat més animada que la primera. Russos i russes una mica despentinats pel vodca han ballat a la pista sense massa vergonya i bastant ridícul. Nosaltres hem passat una divertidíssima vetllada observant el show mentre compartim les darreres cerveses russes amb dos noies de Sant Petersburg, d'anglès admirable i somriure tímid. Quan les llums de la discoteca s'apaguen, pugem a coberta, sota els estels. La costa del Japó ja es divisa a l'horitzó i l'estranya llum nocturna ofereix un espectale deliciós. Els focs artificials de fi de festa van a càrrec de les diverses barreres de plàncton marí que ens donen la benvinguda iluminant-se com foc incandescent quan són trepitjades per l'afilada proa del baixell: l'aigua fosca de l'oceà agafa aleshores tonalitats lluminoses, amb colors grocs i blaus, gaire bé fosforescents. Un espectacle difícil d'oblidar.
Amb la visió de la flama nocturna gravada en les nostres retines, marxem a dormir: queden només quatre hores perquè el capità ens convidi, de nou, a esmorzar arròs amb llet i ous ferrats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada