Dia 171: Tallin

El cos acostuma a castigar els excessos amb migranyes, angines, punxades o marejos, depenent de la tipologia i la dimensió dels esmenats excessos. A Tallin però, vés a saber si a causa del fred antisèptic, o degut a la blanquinosa neu que cau i cau i cau com un mantra anestèsic o, qui sap, provocat per l'adrenalina del final del viatge que tapa amb escalfor i emoció qualsevol símptoma de defalliment, la veritat es que, tot i els excessos del dia anterior, em llevo en perfectes condicions físiques per afrontar la dura jornada de beure i viure a la capital d'Estònia envoltat de russos.

Surto al carrer i els mugrons se m'endureixen per la onada de fred cruel que em rep amb un somriure glaçat. Una punxada de dolor em pinta la cara de fred. Camino encarcarat al costat d'algun dels meus companys de viatge, tots amb cara de son i a la cerca i captura d'un cafè salvador. Sota les bufandes gruixudes i els gorros d'esquiador s'amaguen un rus i tres russes tremolant de fred: un cop desaparegut l'alcohol de les seves venes, comprovo que la temperatura els xucla l'energia i són com pollets desvalguts abandonats a l'intempèrie. Serà per això que en Dimitar, només entrar al primer bar que trobem, demana una canya i un cafè.

Al fons del bar, en una tauleta apartada, està instal·lat en Xavi i la noia de l'aniversari, els únics que s'han llevat abans d'hora i han pogut esmorzar a l'hotel. Ni l'he sentit sortir de l'habitació, de tan clapat com estava. Mentre compartim unes primeres menges i uns quants badalls, ens agrupem per nacionalitats per descansar, de bon matí, de l'esforç de practicar una llengua estrangera. És en aquest moment quan en Xavi m'explica el tràgic epíleg del conte de Dents Boniques i la princesa Li Sa, que semblava predestinat a tenir un final feliç:

"El mateix dia que van decidir construir un pont per on passejar els seus somnis, la princesa Li Sa va començar a dubtar d'ella mateixa. No havia passat ni un segon d'aquell petó màgic, d'aquell instant, que ella va començar a calibrar respostes matemàtiques a la seva passió, iniciant un camí sense retorn a través de les tristes i somortes selves de l'adéu. El jove viatjant de somnis va tractar d'aturar l'hemorràgia inexplicable, de parar aquella sagnia de malentesos provocats per no se sap ben bé què. On era l'amor?

En Dents Boniques va tractar d'entendre aquella absurda comèdia, aquell trist devenir, però no va entendre res. Els ulls d'ella encara s'encenien com abans però les paraules, els gestos i els petons anaven morint, perduts en l'oblit. Res a fer. Has estat un somni preciós, li va dir. I ella va somriure amb melangia, eixugant-se una llàgrima de fum. Sigues feliç. Adéu"

La història em deixa colpit, com et deixen tots els finals tristos, com et colpegen les mirades inesperades i desesperades. Tractant d'alliberar-me de la tristesa, em reintegro al grup, ara ja més animat per efecte de la cafeïna i l'alcohol.

Un nou passeig pel vell Tallin, un copiós dinar en un restaurant de cuina hindú picant i una visita a les muralles nocturnes de la ciutat fan avançar les busques del rellotge cap a l'hora de sopar. La conversa és animada i també nostàlgica, recordant batalletes de viatges pretèrits i de vides paral·leles. Fa fred al carrer. Abans de sopar, però, parem a beure un vi calent rus en la part més alta del Barri Vell, un bé de Déu d'escalfor reconfortant.

El sopar de comiat és alegre però amb tons blaus, conscients tots d'estar vivint la darrera escena d'un fresc impossible de repetir. Tot i les moltes promeses que ens fem, tot i els brindis que s'alcen planificant i celebrant futures retrobades, tots sabem que poques possibilitats hi ha de retrobar-nos tots plegats, de nou, en algun lloc de la freda Europa. Mai se sap, és cert. I també és veritat que tots i cada un de nosaltres som amos del nostre destí, de les nostres vides, i que de nosaltres -i només de nosaltres- depèn repetir-ho o no....però hi ha alguna cosa en l'ambient, una mirada, un comentari, un gest, que ens fa pensar a tots plegats en que no hi haurà una nova entrega d'aquesta història de vaixells pirates i de pluges torrencials, de visats transfronterers i plànctons gegants pintant escenes boniques en mars orientals. Darrera nit. Nit única. Nit irrepetible. Fi de festa. Na zdorovje!