Són dos quarts de sis de la matinada i un mes després de coincidir en el mateix hostel de la mateixa ciutat (Vladivostok), el mateix dia del mateix any, en Xavi i jo ens acomiadem un de l'altre amb el desig de disfrutar a tope les setmanes que ens queden per endavant. Hem compartit moments plegats que seran difícils d'oblidar perquè aquest viatge, sensde voler-ho, l'hem vernissat amb una pàtina de transcendència i d'importància que fa que les experiències viscudes adquireixin també aquest color violaci dels grans esdeveniments. Hem estat moments vitals que es troben, que coincideixen aturats en el mateix semàfor. Hem conviscut amb caràcters que s'adapten a les necessitats inexistents d'un viatge tan poc exigent, i a la vegada, tan ple, tan absorvent.
L'avió surt de l'aeroport de Bangkok a les 6.50 del matí i jo dormo des de fa estona. La son que no m'ha vingut fins aleshores em ve, ara, com una riuada de somnis, com una gran cortina de sopor, d'inconsciència. No recordo res de les primeres tres hores de viatge, absolutament noquejat en la meva cadira d'avió, presoner d'un cinturó de seguretat celós de les seves funcions i presoner també de les meves pròpies petjades, del meu propi jo i de les meves circumstàncies, a l'intempeèrie gràcies a les calors tropicals thailandeses.
Aterrem de segida a Tokyo, després de 7 hores. Tokyo ja està vist i revist i el meu esperit es revela davant de la possibilitat de poder gaudir de nou de les llums de Shinjuku, dels fantasmes de Shibuya, de l'orgia desbocada de Roppongui, de les llums delicades d'Odaiba. Opto per no anar massa lluny i anul·lar les visites turístiques. Amb prou feines trobo lloc en un hostel d'Asakusa ple a reventar de motxillers que em segueixen a tot arreu. Plou moltíssim i tota la tarda la dedico a localitzar allotjament, recollir la motxila i anar cap al Hostel, una part del camí del qual faré en taxi. Després tocarà sopar una mica, tot passat per aigua i amb ganes de marxar. Els dies morts cremen i ni la pluja pot apagar aquesta necessitat de seguir avançant, de seguir caminant, de seguir cap a l'est creuant oceans, muntanyes i ports.
Dormo en una llitera amb porta corredera, invent japonès. Demà és el darrer dia al Japó...si es compleix el guió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada