Dia de carretera. Més de quatre-cents quilòmetres per arribar des de Sand Point (Idaho) a West Glacier (Montana), a les portes del Glacier National Parc.
He sortit de Sand Point a les deu del matí i he començat a caminar per carreteres de muntanya que pràcticament no abandonaré en tot el dia. Idaho és un Estat molt gran amb forma allargada i per la seva part nord, fronterera amb Canadà, només té una extensió d'uns 100 km, així que de seguida l'abandono per passar la frontera de Montana, perdent una hora de vida pel canvi horari.
Montana és una extensió muntanyosa feta Estat que s'extén centenars de kilòmetres d'Oest a Est fent frontera amb el Canadà i acollint un gran nombre de parcs naturals de gran vàlua. A Montana està el Glacier National Park però també, uns quants centenars de kilòmetres més al sud, el famós Yellowstone, casa de l'ós Yogui i el seu inseparable Bubu, una sèrie de dibuixos que va ser prohibida en determinats països pel seu missatge prohomosexual.
Al nord de Montana però, l'ós Yogui i la seva orientació sexual queden molt i molt lluny i només es veuen abruptes muntanyes, rius d'un blau intens i restaurants de carretera amb un aire irrenunciable a anunci de Malboro. Eren les dues de la tarda quan m'he aturat al Wendy's Inn, al mig del no res, i he gaudit d'un raguitzell d'estampes nordamericanes, clixés inevitables adquirits al llarg dels anys de colonització cultural americana: taula de billar, tamborets davant la barra, televisor encès amb un partit de futbol americà, taules de fusta, camioners amb pistola i barret d'ala ample i un parell de timbes de pòker una mica pujades de to. Na Wendy porta més anys darrere la barra que la Mari Pau Huguet a TV3 i té una facilitat innata per guanyar-se les merescudes propines. A la pissarra s'anuncia el Day's Special d'avui: Turkey & Salad, que està la mar de bo.
La tarda ha estat una carretera muntanyosa i un increïble mostrari de motels, pubs, restaurants i locals estrambòtics als seus marges, configurant un museu molt kitch de l'American way of life. I és que la carretera és part intrínsica de la filosofia americana i el cotxe, la seva icona. He disfrutat com un tonto fotografiant estampes de carretera pel meu àlbum de viatge.
Arribo a les portes del Glacier National Park a les sis de la tarda, pago la taxa de rigor i estiro les cames passejant per una preciosa platja de pedres que rep les onades del Llac McDonald, coronat per magnífiques muntanyes. Presencio com cau el sol i em recupero de tants kilòmetres respirant aires d'autèntica muntanya. Ha valgut la pena arriba fins aquí.
El motel que acabo triant, a deu kilòmetres del Parc, està regentat per una senyora d'edat avançada, afable i cerimoniosa, que aprofita qualsevol conversa intranscendent per critica el president Obama. Un gran crucifix brilla penjant del seu coll quan anomena a mister president. Hi ha gustos per tot. L'habitació està decent i ben proveïda amb un aparell de televisió molt gran, un codificador de satèl·lit i una gran biblia enquadernada sobre la tauleta de nit que la vella xiruca em recomana per abans d'anar a dormir. Amen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada