El Glacier National Park és un parc natural internacional sota la jurisdicció conjunta dels Estats Units i el Canadà. La seva grandària, la seva majestuositat i les seves reserves naturals fan que les dues Administracions s'hagin posat d'acord per gestionar-lo. Dels 110 glaciars que hi havia el 1909 ara en queden només 25. Afanyeu-vos.
L'entrada oest cau a 15 kilòmetres del motel, així que a les deu del matí ja estic enfilant la carretera que m'ha de dur al Logan Pass, el coll de muntanya situat a dins del parc a 2.000 metres d'alçada i punt de partida de l'excursió que he decidit fer avui. La carretera ha estat batejada amb el pompós nom de Go-to-the-Sun Road, per fer-la més interessant. Creieu-me que no necessita de noms artificiosos per ser una ruta esplèndida.
A migdia arribo a Logan Pass, aparco i enfilo muntanya amunt cap al Hidden Lake, un llac que està envoltat de muntanyes de gaire bé tres mil metres d'alçada. L'excursió és de 3 kilòmetres per arribar a la vista paronàmica del llac i de 3 km. més si vols baixar fins a la riba del llac. El dia és absolutament espectacular: no hi ha cap núvol, el cel té un color blau intens i la temperatura frega els vint graus. El primer tram de l'excursió, fins al Lake Overlook, es fa en menys d'una hora. La vista del llac des de dalt de les muntanyes és màgica, com de conte de fades, com de dibuixos animats: el llac és blau i brilla amb desenes de milers de puntets de llum, tres grans muntanyes altes com gegants protegeixen les seves aigües, el seu perímetre està farcit de boscos d'avets verds que es balancegen invisiblement i desenes de petites illes d'arbres i roques trenquen la monotonia blava del llac amb tocs verd maragda, esquitxant la postal d'una salvatge quietud.
Des de dalt, la visió d'aquest pou de naturalesa salvatge i verge, anclat en les profunditats de la vall verda, transmet una energia i un benestar només comparable (i ja em perdonareu els puristes) a les sensacions i al pessigolleig que experimentes des de la tercera graderia del Camp Nou un vespre de semifinals de Champions. Des de les golfes de la muntanya, aquell llac paradisíac esdevé un santuari on només hi té cabuda la fe en la victòria.
A les portes del camí que descendeix fins a les profunditats del llac, un grup de mottars mexicans prenen el sol com llangardaixos sota el sol de Tijuana. Em paro a parlar amb ells: són uns catxondos integrals, una mica passats de voltes però encantadors. El més xerraire de tots ells xapurreja una mica de català i gallec i m'acaba explicant les seves corradisses pel Barri Xino de Barcelona. Formen un grup de dotze motoristes en ruta transfronterera cap al nord. Un d'ells em demana que els mencioni en el meu diari de viatge. Promès.
Baixo fins al llac enamorant-me de cada un dels racons d'aquell paisatge. Un cop a tocar de l'aigua de vidre, inicio una ruta de més d'una hora pel voltant del llac, envoltat d'avets, de muntanyes gegants i d'un sol potent i net. És un gran dia de muntanya. De tornada em trobo amb quatre cabres salvatges que posen per la foto mentre masteguen repetidament herbes suculentes.
Després de cinc hores d'excursió, arribo al Logan Pass sota les llums d'una tarda de cine. Faig el tros de carretera que em queda fins a l'altra banda del parc, a East Glacier. Allà dormiré en un motel de carretera prou decent. Després de la dutxa faig el recompte de fotos i m'esvero: més de 140 fotos en un sol dia!. Decideixo que les fotos d'avui seran objecte d'un passe especial i monogràfic, així que ja podeu apuntar-vos per agafar dia i hora a www.vull-veure-les-140-fotos-del-llac.com. Sessions comentades dissabte al vespre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada