El nou dia porta la llum a les terres cubanes de New Mexico. Desperto en un terreny àrid, sec, poblat de cactus i de polsim, on només hi falten unes rancheritas per acabar de creure que ahir al vespre em vaig passar de frenada i he anat a parar a Méjico Lindo.
Però no, això són els Estats Units d'Amèrica, diferents estats, diferents paisatges, diferents cultures, però tots units fent força: aquest conglomerat de passions i d'idiomes i de races forma un dels països més units i homogenis del planeta. Mereix, sens dubte, una reflexió,
En un parell d'hores em planto a la ciutat més poblada de l'Estat, Albuquerque, fundada per un virrei espanyol de nom Francisco Cuervo a principis dels segle XVIII i consagrada a Sant Felip Neri en honor del borbònic Felip V, d'ingrat record. Tres-cents anys després, la ciutat respira un dinamisme i una multiculturalitat que se t'enganxa a la pell i t'encomana les ganes de fer coses, de moure't.
Reservo ben d'hora l'econòmic motel a l'antiga Ruta 66, que al seu pas per la ciutat és un carrer més, ple de motels, restaurants i benzineres. Un cop assegurat el lloc on passar la nit, dino en un restaurant mexicà ple d'estudiants universitaris i gent de pas que combina a la perfecció la rapidesa i la calitat. Amb energies renovades, decideixo agafar el cotxe i veure una mica els voltants de la ciutat, deixant per demà la visita al centre històric.
Faig una volta de 150 km pels deserts del sud on trobo magníques postals de ranchos de cowboys i vaques sota la freda mirada d'uns quants cactus despistats. Un cop arribo a Manzano, tiro direcció est i després nord per sobrevolar les Sandia Montains, muntanyes verdes que contrasten amb la sequedad de les terres del sud. En aquestes muntanyes d'escassa magnitud s'hi amaguen esglesietes hispàniques fetes d'adobe i ranchos de més alta alcúrnia, en franca competència amb el texà South Fork televisiu dels 80.
Cau el vespre quan em retiro de la competició turística i m'amago a la cova a llegir, escriure i passar la vesprada amb la mandra per bandera. Les vacances també són això, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada