Dia 90: Las Vegas

Després de 90 dies de vacances sembla una provocació dir que avui m'he agafat un dia descans. El meu day-off, que diuen per aquestes terres. No ha estat exactament així, però sí que ha estat un dia amb menys activitat diürna i amb poca estona al volant.

I és que he decidit que volia gaudir de la nit de Las Vegas per viure la veritable essència d'aquesta ciutat. Ahir vaig fer una llarga visita a la ciutat sota un sol molt potent, i avui pretenc sortir del meu cau quan l'insolent sol marxi a fer nones. Així que em llevo tard, esmorzo i surto amb el cotxe una estoneta a descobrir els arravals de Las Vegas: condueixo entre descapotables i camions de mercaderies per avingudes plenes de cotxes, per barris residencials amb piscina i palmeres i per carrers amples amb hotels i casinos. Durant el passeig, centenars d'avions passen a pocs metres del capó del cotxe per aterrar en un aeroport que està, literalment, dins de la ciutat.

A migdia, quan el sol apreta, torno al motel, dino, ordeno el calaix de les fotos antigues (Varsòvia, Moscú, Vladisvostok...), reviso el correu electrònic, llegeixo, escolto el partit del Barça i faig una migdiada. A les sis, dutxa relaxant i a les set inicio la meva travessia per la nit de Las Vegas. El sol ja dorm.

Durant cinc hores transito pel carrer del pecat de la ciutat, entro en els seus hotels-casino, passejo entre multituds, bado davant d'espectacles pirotècnics i em perdo entre les llums de colors que iluminen el desert. Observo la gent: famílies nordamericanes complint el vell somni de passar uns dies a Las Vegas, parelletes de viatge de nuvis agafats de la mà per no sentir el vertígen, amics i coneguts de farra perpètua amb somriues alcohòlics pintats al rostre, grups organitzats de japonesos i coreans fent exclamacions de joia, aspirants a actriu servint copes i hamburgueses mentre remenen el cul amb més pena que glòria, millonaris al volant de Ferraris vermells amb ulleres de sol i gomina, policies motoritzats amb escopetes de caça, velles madames a la recerca i captura de carn fresca, prostitutes de carn magra amb molta gana acumulada, famílies afroamericanes de riures estereofònics i contagiosos, turistes despistats enamorats de la seva càmara de fotos, grups d'homes granadets i repanxuts amb expressions de profunda derrota, gent feliç i somrient badant despreocupadament pel carrer, nimfòmans obsessionats amb les sil·luetes libidinoses de les màquines escurabutxaques, crupiers elegants i professionals amb mans de violinista, jubilades enjoiades, nenes mones encorsatades, tios de camisa arrapada i barba de tres dies, ex-alcohòlics enganxats al pòker i al Black Jack i repartidors de propaganda eròtica amb accent colombià i hondureny.

I també molts artistes i ballarins i ballarines, músics i humoristes, actors i actrius, productors i directors musicals, perquè Las Vegas és pura diversió, pur entreteniment, l'essència del Show Business americà amb permís de Los Angeles i la seva muntanya sagrada. Las Vegas, tal com la va definir en Victor, el jugador de pòker sense benzina de Salt Lake City, és fun, fun, fun (res a veure amb la cançó nadalenca del 25 de desembre....).

La gent entra i surt dels casinos, que et conviden amablement a perdre-ho tot menys la dignitat. Aquests temples del joc són autèntics santuaris del vici...i de l'horterada: encara flipo amb l'Hotel Casino Palazzo, un grandiós edifici amb Torre veneciana, Columna dels lleons, Pont de Rialto, Gòndoles i gondolieros, fatxada de Palau Bizantí i un interior de falsíssimes columnates de marbre amb ortopèdics murals renaixentistes, coronat amb sostres decorats amb calcomanies de frescos de Michelangello, que més que reproduccions de l'obra del famós pintor italià semblen dibuixos fets per la Tortuga Ninja, del mateix nom.

A les dotze de la nit arribo al motel. He estat temptat de jugar de nou, però m'he controlat. Cal aprendre a dominar els vicis per deixar-se endur per ells quan arriba el moment de guadir-ne. L'excursió ha estat llarga i profitosa. Ha valgut la pena conèixer, de primera mà, una de les obres d'art més kitch del segle XX: la ciutat de Las Vegas.