Les primeres llums del dia penetren a través de la fina tela de la meva tenda de campanya. M'incorporo amb algunes dificultats i obro el ulls: la tenda encara està allà, amb mi, fent-me companyia. Un flash back en blanc-i-negre em transporta unes hores abans, a quarts de dues de la matinada, quan m'havia despertat absolutament congelat. Va ser aleshores quan vaig buidar la motxila i vaig vestir-me amb els jerseis, la jaqueta i l'anorac per poder dormir: des d'aleshores, havia dormit prou calent.
Surto de la tenda i respiro aire pur i silenci. Em rento la cara espolsant amb força les branques dels arbres, plenes de gotes suspeses per la forta pluja caiguda. Per un moment em ve a la memòria la mítica dutxa d'en Pedro Picapiedra, estirant de la cua del seu diplodocus...la meva dutxa és diferent, però alguna cosa em transporta a temps remots. Es rentarien la cara així, els nostres antepassats?
Visita al llac de somnis i carretera cap al nord. Vaig sense saber on vaig, que és la millor manera d'arribar als llocs. Paro en una benzinera a comprar esmorzar i a prendre un cafè calentet que em torna a la vida. Segueixo cap al nord un parell d'hores fins que veig un indicador de treking. Aturo el cotxe, miro que diu la guia i m'agrada. Serà la meva excursió del dia.
Els Joffre Lakes són tres llacs entre muntanyes, envoltats d'avets i d'un riu cabdalós i sorollòs que baixa esbojarrat cap al llac. Tota aquesta escenografia està dominada per un fantàstic glaciar, al capdemunt de la muntanya, que pinta de blau marí tot el paisatge. El primer dels llacs està a tocar de la carretera, però el segon i el tercer estan a una hora i mitja de pujada muntanya amunt. L'excursió és preciosa i el llac espectacular: blau turquesa, blau celestial. Un dels paratges més bonics que recordo.
Torno al cotxe més viu. Tiro milles i la carretera em regala paisatges preciosos, gorgues entre muntanyes, canons rocallosos, llacs verd maragda. A les sis de la tarda arribo a les immediacions de Clinton, un poble de carretera amb un càmping al costat. Tenen lloc per la meva tenda i una manta gruixuda que deixar-me durant la nit. I wi-fi gratuït i dutxes d'aigua calenta. Què més puc demanar?
Monto la tenda jo solet, em dutxo amb aigua bullint i sopo uns entrepanets de salmó. Preparo la meva tenda, el meu pijama de set capes i tanco els ulls envoltat de muntanyes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada