Dia 77: Seattle

Dormo com un auntèntic príncep en la llitera de dalt d'una habitació compartida amb 5 persones més, al bell mig de Seattle, al Green Tortoise Hostel. Aquest hostel m'agrada molt més que el Vancouver: les habitacions estan ben parides, amb lliteres còmodes i cortinetes individuals; l'esmorzar és molt bo; el sopar és gratuït tres dies a la setmana (ahir sopar mexicà boníssim); l'ambient és més sa que l'ambient de Vancouver i les dutxes i els banys són millors que els de casa. Un encert.

Seattle em cau bé, que voleu que us digui. Hi ha llocs que sense saber perquè, et són simpàtics, i Seattle és un d'ells. Segurament l'ensucrada "Sleepless in Seattle" de la Nora Ephron, amb el Tom Hanks i la Meg Ryan té alguna cosa a veure. Ei, què passa!, tots hem estat adolescents i tots tenim les nostres debilitats, què voleu que us digui.

Seattle està enclavada en l'Estat de Washington, que és l'estat que fa cantonada a dalt a l'esquerra en en el puzzle geopolític dels Estats Units, i forma part de la zona que els americans anomenen North Pacífic. La ciutat no té més de 160 anys i ja s'ha fet un nom entre les ciutats d'acollida del país: la comunitat asiàtica és molt nombrosa, destacant els filipins i els vietnamites. Aquests dies, als carrers del Downtown es respira un optimisme contagiós: la gent està al carrer, passejant i comprant i divetint-se, gaudint de les darreres setmanes, sinó dies, de bonança atmosfèrica. El contrast a aquest ambient el posen la gran quantitat de gent, la majoria de raça negra, que no té on dormir i que ocupa part de la ciutat demanant caritat.

Ahir vaig donar una volta pel centre i vaig acostar-me a la famosa Space Needle, la moderna torre de comunicacions que fa les funcions d'icona mediàtica de la ciutat i de mirador privilegiat. Vaig passejar també pel front marítim i pel barri vell, més degradat però amb molt d'encant.

Avui m'he llevat tard i gaire bé no arribo a l'esmorzar. I és que ahir, després del sopar mexicà ens vam quedar xerrant uns quants (un alemany, un danès, tres canadencs, un anglès i jo) un estona llarga. Va estar bé, tot i que el meu anglès té problemes estructurals bastant greus. Durant l'estona que els tres canadencs no hi eren, vam poder parlar, per fi, de futbol (o de soccer, si voleu). La vella Europa, ja se sap.

El dia d'avui l'he dedicat a cercar una agència de lloguer de cotxes per emprendre el viatge, trobar una llibreria per comprar uns mapes i una guia, i passar una llarga estona fent consultes d'itineraris per internet. A la tarda he fet una caminada llarguíssima pel centre, amb atenció especial al Mercat central, on es ven el peix pescat a Alaska: tot un espectacle. Al vespre he sortit a sopar i cansat d'hamburgueses i pizzes, he atracat un vienamita boníssim. Aix, Àsia....