Dia 92: Bryce Cannyon - Salina (Utah)

Ja us deia ahir que els propietaris del motel on he dormit aquesta nit tenien ganes de xerrar. Quan he anat a tornar la clau i a dir adéu, ella -una senyora d'uns 60 anys, educada i amb un anglès prou clar- m'ha començat a fer preguntes sobre el meu viatge per Amèrica, recomanant-me desenes de llocs a la veu de "You must go! It's beautiful!". Reconec que el país és molt maco i que tinc unes vacances kilomètriques, però no puc arribar a tot arreu: la dona m'ha enviat a les Cataractes de Niàgara, a l'Estat de Georgia, a Nova Anglaterra...buf. La conversa ha anat girant mica en mica i hem acabat parlant de la crisi econòmica, del canvi entre el dòllar i l'euro i de política: és aquí quan m'ha confessat que ella és demòcrata, però que està casada amb un republicà, i que el seu fill gran adora en George W. Bush, de qui ella no en vol sentir ni parlar perquè li va fer perdre tots els seus estalvis. Ha estat curiós veure com m'explicava, gaire bé a cau d'orella, les inclinacions polítiques de marit i fill....Talment com aquell que, a Barcelona, et confessa compungit que el seu sogre és perico.

La reflexió política ha acabat amb un gran elogi al President Obama i, sobretot, a l'ex-president Clinton. M'ha fet gràcia com la dona parlava meravelles d'aquest caballer, afegint sempre la frase "tot i els problemes i escàndols personals que va patir". Veig que l'assumpte Lewinski encara porta cua. Em quedo amb aquesta darrere reflexió sobre els problemes de Mr. Clinton mentre arribo al cotxe i avanço cap al Parc Nacional. La veritat, qualificar de problema la practica de sexe oral en el lloc de treball és una mica exagerat, no?. Vaja, desproporcionat absolutament. Ah!, que la pràctica sexual no era amb la seva dona?...no sé que dir-vos. No veig l'escàndol públic per enlloc, ans el contrari: el que hauria estat realment escandalós hagués estat que FOS la seva dona. Escandalós, i mentida podrida.

Però me n'oblido ràpid d'aquestes reflexions morals perquè penetro de seguida (amb perdó) dins del perímetre del Bryne Cannyon National Park i aquest indret mereix totes les meves atencions i preocupacions. Aparco el cotxe en el Sunset Point i tot seguit inicio una excursió de més de tres hores pel gran amfiteatre d'agulles de fang que cobreixen el canó. L'excursió és molt espectacular, ja que et permet arribar fins al fons de tot de la vall vermella i caminar unes hores per entre les roques excavades per la pluja i la neu, presenciant a poca distància el talent de la natura per esculpir unes obres d'art tan perfectes. Tot i la calor i la pols del camí, les tres hores i mitja d'excursió són esplèndides: un dels millors dies a l'aire lliure a Amèrica.

És només un quart de quatre quan engego el cotxe per marxar del Bryce Cannyon. Tiro milles cap a l'Est per avançar en el meu viatge. Després de dues hores de carretera, m'aturo al poble de Salina, última població abans d'entrar a la zona de San Rafael Wells, un preciós desert de 160 km sense benzines, àrees de servei ni allotjaments.

L'Office del motel està buida. Toco el timbre i espero. Sempre he volgut fer això de prèmer el timbre d'un hotel...ara només manca que de sota el taulell apareixin, tot d'una, els del Tricicle. En fi. Quan estic a punt de marxar, qui apareix és el manager. És un paio baixet i de cara quadriculada, d'uns quaranta-cinc anys, de Corolado, amb una retirada al Sean Penn. Em saluda, em diu que té llits buits i que l'habitació doble costa tant. No, no, individual, li dic.

- Viatges sol? Pensava que ...
- Sol, efectivament.

I dit això, surt de darrere el taulell i em fa una abraçada molt masculina. I és aleshores quan m'explica la seva història, una desgraciada història d'amor del Midd-West americà, amb matrimoni adolescent -ell, dinou; ella, catorze-, una filla molt aviat, problemes econòmics, separació i divorci. Un drama, senyors. Em diu que això de viatjar sol, sense dones, és el millor que puc fer. Li dic que sí que sí, però que estic cansat i que em vull dutxar: em costa continuar la conversa amb aquest alt grau de misogínia a l'ambient. Quin paio, tu.

Acabo el dia amb la dutxa promesa, sopar al famós Mom's Cafe de Salina, i a dormir. Demà m'esperen uns altres 400 kilòmetres direcció Est.