Dia 85: Yellowstone & Teton Nacional Park

Avui he entrat al Parc Nacional de Yellowstone per la porta gran. Sí, senyor! Una gran portalada de fusta amb les lletres gravades en groc i vermell i una guixeta on els Rangers et cobren l'entrada.
De seguida he preguntat per l'ós Yogui.
- Who? - m'ha contestat el Ranger.
- Collons, nano, l'ós Yogui, el del Parc de Yellostone - li he dit imitant el melós accent sudamericà que tantes vegades vam sentir al començament de cada capítol.
- Who? - m'ha tornat a preguntar.
Let it be. Ja és mala sort que m'hagi tocat el Ranger tonto.

Yellowstone no té res a veure amb el Glacier National Park que fa un parell de dies vaig visitar. Per començar, el nom ja és diferent. Però és que no és només el nom: aquí no hi muntanyes de 3.000 metres i per tant no hi ha glaciars ni llacs paradisíacs entre gratacels de granit. Estem en una terra de muntanyes baixes, canons estrets, roques sulforoses, rius amples com una mà extesa i prats enormes on viuen tot tipus d'animals salvatges: Yellowstone és un lloc ideal per veure fauna salvatge en llibertat a poquíssimes iardes del teu cotxe. Precisament només entrar he vist una família de cèrvols dinant davant del televisor.

Una altra gran diferència entre Yellowstone i el parc dels glaciars és l'enorme quantitat de gent que hi ha: s'ha acabat el meu idili amb el mes de setembre. Autocars, camionetes, cotxes particulars, motocicletes i bicicletes inunden la carretera, les zones de picnic i els camins de muntanya. I això no és res!, que diuen que el juliol i l'agost està impossible. Em sap greu per vosaltres, que només podeu anar-hi aquesta època de l'any.

Faig bona part de la visita al Parc en cotxe, parant sovint per fer fotos als animals i als paisatges. En un dels marges de carretera, mentre sobrevolo una planície preciosa, apareix un bisont de gran tamany: enorme, amb cara d'enfadat i rosegant herbes, mira de cua d'ull els cotxes que es paren per fotografiar-lo. És immens, us ho prometo.

A migdia paro en la zona del Gran Canyon de Yellowstone i faig una excursió d'una hora fins a les Lower Falls, unes cataractes molt boniques que farien les delícies de tot bon oculista. Aquesta gran cascada aboca desenes de milers de metres cúbics per segon a l'estretíssim Canyon del Parc. L'aigua cau amb una força desmesurada i xoca contra les roques vermelles explotant en milions de gotes de colors que dibuixen un Arc de Sant Martí maravellós. La combinació de colors, olors i sons és magnífica. És allà on pregunto a un Ranger jovenet per l'ós Yogui.
- Who? -em diu amb cara de sorpresa.
Observo com les orelles se li mouen nerviosament i com l'acnè juvenil agafa tonalitats brillants. S'està posant nerviós. És igual, li dic. Massa jove per saber qui és en Yogui. I és que ja tenim una edat.

Continuo la meva ruta cap al sud atravessant tot el parc de Yellowstone. És mitja tarda quan surto formalment del Parc per entrar, sense solució de continuïtat, al Teton National Park (no me'l feu traduir,si us plau), on apareixen grans muntanyes, ara sí, custodiant llacs i matolls. És un paisatge més sec i més feréstec. És en aquest parc on frueixo d'una experiència única: aproximar-me a menys de vint metres d'un grup numerosíssim de bisonts en llibertat, pastant en la sabana americana. Molts westerns de Hollywood vénen a la memòria, cridats per aquelles bèsties enormes.

Surto del Parc pel sud i arribo a Jackson, un poble de l'oest amb desenes de motels, restaurants i gasolineres. Amèrica en estat pur. Evidentment que no hi ha ni un llit buit a aquelles hores, així que faig uns quaranta kilòmetres més fins al poble de Victor (Idaho), a l'altra banda del Teton Pass, on trobo on motel que s'ajusta a les meves necessitats. Converso una estona amb el cowboy que regenta el motel, la gasolinera i la Grocery's del poble i li pregunto per l'ós Yogui. No sap qui és. I en Búbu? Tampoc.

Collons!, aquests americans ens van ben enredar de petits: aquell parc on en Bubu i en Yogui feien la guitza al Ranger no era Yellowstone....a veure si tot era un decorat?