Dia 84: Browning - Livingstone (Montana)

He dormit absolutament pla. Realment la muntanya és una bona recepta per portar una vida saludable: t'obre la gana i et fa dormir com un tronc. I és que amb el cansament acumulat d'ahir s'entén que no hagi obert un ull fins a les nou del matí i l'altre fins a quarts de deu.

He esmorzat, he recollit els trastos i he marxat de puntetes del motel. No tenia ganes de trobar-me de nou amb l'amo: ahir al vespre em va tenir xerrant vint minuts i em va portar amunt i avall del motel ensenyant-me desenes de quadres pintats per artistes locals amb motius indígenes: estem en una reserva índia i això ho porten molt a dins. Els quadres eren macos i tot estava molt ben exposat (tant, que el motel semblava més un museu que un establiment hoteler)...però ja en vaig tenir prou ahir. Així que marxo evitant el contacte amb els aborígens de la zona i em llenço a la carretera.

Avui és un dia pur de carretera. Seran 450 km des dels afores del Glacier National Park, on he passat la nit, fins a les portes d'un altre gran Parc, el Yellowstone. Per tant, primer canvi de ruta: enlloc de baixar direcció sud per l'Estat d'Idaho, em recorreré Montana de dalt a baix per arribar al parc de l'os Yogui.

La carretera m'ofereix, al llarg de tot el dia, un reguitzell de paisatges sorprenents i canviants: àrides extensions de camps ocres i marrons, camps de cereals i de regadiu, petites muntanyetes amb núvols dibuixats al damunt i pobles sorgits del no res amb tota mena de curiositats: avui fins i tot un dels petits nuclis urbans que he creuat anunciava amb orgull el seu museu de dinosaures....

La carretera ha estat un plaer. La finestra baixada, el vent a la cara, el sol sobre el capó del cotxe i una emissora local emetent música country a dojo, tot plegat m'ha permès experimentar en primera persona la sensació real, molt física, d'estar creuant els Estats Units en cotxe. Ha estat brutal. En determinats moments m'anava repetint en veu baixa: nano, queda't amb aquest moment, retent-lo i grava-te'l al disc dur. I mentrestant, kilòmetres i més kilòmetres anaven passant per davant meu per no tornar mai més.

La carretera destripava el paisage com una cicatriu vella i oblidada i m'anava acostant al sud de Montana. Als marges de les autopistes i carreteres he vist nombrosos animals atropellats, petites llebres, algun esquirol i, el que més m'ha impressionant, un parell de grans cèrvols. Buf. Realment la imatge ha estat colpidora, tant o més com la presència dels nombrosos cartells "publicitaris" antiabortistes que presideixen moltes de les carreteres locals del conservador Estat de Montana.

A les cinc en punt de la tarda he arribat a Livingstone, suposo. Podria haver seguit més al sud i acostar-me més encara a Yellowstone, però després de sis hores de conducció ja estava cansat. Així que m'he instal·lat en un motel de carretera i he gaudit de la tarda americana des del seu porxo. Oh, yeah.