Dia 131: New York

El Pont de Brooklyn m'ha picat l'ullet quan, de nou, m'ha vist entrar a casa seva per donar-hi un tomb. En menys de deu dies l'he visitat ja quatre cops i ja ens tractem amb familiaritat.
- Què hi ha, my friend?
- Bé, i tu què tal, Pont?
- No massa bé, la veritat.
- Per què? - li he dit.
- Estic fart de fer esforços inhumans per unir aquests dos Districtes....i que ningú m'ho agraeixi.
- Home! És la teva feina, no?
- Sí, però sempre estic al mig i n'estic fart.
- Ja, això sí....però els ponts sou així i si no ho fóssiu, no seríeu ponts.
- M'agradaria deixar de ser Pont, doncs.
- No pots! - li he dit alarmat
- Tots podem - m'ha contestat.

Li he presentat l'amable senyora de Barcelona, que venia amb mi, per tractar de trencar aquella conversa que segurament ens portava massa lluny de la costa. Un plaer, ha dit amb molta educació.

Hem iniciat tot seguit el trajecte cap a l'altra banda del mirall, cap a l'extrem occidental del nou món, cap al Brooklyn de les bogeries i els vells temps. Només posar-hi el peu, el Districte de Brooklyn m'ha dit:
- Un altre cop per aquí, my friend?
- Sí, ja veus. Però aquest cop acompanyat!
- Molt de gust, amable senyora. Com va tot, my friend?
- Bé, molt bé. I tu, Districte?
- Bé, com sempre...per cert, has vist la Queens? És bonica, eh?
- Si, molt bonica. Li hauries de dir alguna cosa...tants anys compartint espai i encara no li has dit el que sents.
- No goso! I si no li agrado?
- A mi m'agrades. A milers de gent li agrades! Mira quanta gent creua el Pont només per veure't. Perquè hauria de ser diferent, la Queens? També li agradaràs, ja veuràs.
- Vols dir?
- N'estic segur.

Brooklyn ens ha deixat mirar pel forat del pany dels núvols i hem vist l'espectacle de Manhattan il·luminat pel sol de migdia. Ha estat perfecte. Un cop esgotats els qualificatius i les bateries de les càmares de fotos, hem continuat carrer avall per veure la platja, engripada amb aquesta tardor tan canviant.
- Hola Platja de New York
- Cof! Cof!
- Com va la galipàndria?
- Psé. Ja veus. Véns acompanyat avui, eh?
- Un amable senyora, la Platja de New York; la Platja de New York, una amable senyora.
- Encantada
- Novetats? -li he preguntat
- Sí, i tant. Avui ha arribat arrossegat per una forta corrent d'aigua un gra de sorra de les platges vietnamites. Ja saps que la sorra viatja pel morro pujada sobre les onades! La resta dels meus petits grans de sorra estaven excitadíssims! Del Vietnam! Li han fet mil preguntes! Pobre, l'han atabalat una mica. Ara està descansant en un piset que tenim a Musclu's Bay.
- Què explica?
- Que li ha vigut tot rodat, que no ha parat de donar voltes, que la corrent se'l emportava per on volia i que era feliç donant tombs sense rumb. I que només vol descansar uns dies i que després vol tornar a marxar.
- Cap a on?
- Cap on el porti la corrent.
- Dóna-li records. I passa'm el seu mail. Ja tinc un nou heroi.

La platja de New York, sota els ponts, ha dibuixat una Mitja Part perfecte, sense publicitat.

La tarda s'ha llevat amb ombres xineses a l'horitzó: Canal Street era el centre del món oriental a la Gran Ciutat. El nostre passeig ha estat un manifest comunista a la patxorra i el vagareig. Benvingut sia.

La foscor ens ha portat un final del dia de nata i xocolata, amb un cel trencat per una meitad lluminosa i ataronjada i una meitad negra i tapada: des del costat fosc de la Nit les forces de Darth Vader assaltaven el ferry cap a Staten Island mentre els turistes ens arrangleràvem dins dels límits diürns de la claror. L'estàtua de la Llibertat ha posat pau encenent la foscor i apagant el sol, com un àrbitre magnànim. Mentrestant, el ferry m'ha preguntat:
- Altra vegada per aquí, my friend?
- Sí, ja veus, Ferry.
- Si véns tan sovint, pensaran que entre tu i jo...
- És que és veritat, entre tu i jo.... hi alguna cosa. Una atracció.
- Ho sabia - ha rigut-. Com estàs? T'enyores, encara?
- Sí, m'enyoro.

El Ferry no ha gosat seguir preguntant-me. Manhattan estava massa a prop i el vigila dia i nit, amb els seus 200.000 ulls oberts i il·luminats, mirant-lo. Bona nit, m'ha semblat que em deia el Ferry abans de posar el preu a terra ferma. Bona nit.