Dia 135: New York

Davant les multituds de trucades, faxos, correus electrònics i denúncies que hem rebut a la redacció per la publicació de l'article d'ahir, transcrivim a continuació una nota d'aclariment:

"Mondo-rotondo.blogspot.com no es responsabilitza en absolut ni de les opinions ni de les informacions contingudes en aquest portal, les quals són únicament responsabilitat dels autors de cada una de les entrades diàries. Ara bé, davant les queixes rebudes per la presumpta invenció del nom d'un alcalde de New York i d'una ordenança de la ciutat, la direcció d'aquest espai web vol deixar palès que el possible error -no verificat- va esdevenir per un excessiu consum d'absenta per part del becari encarregat de redactar els posts de New York aquesta setmana, el qual està immers en una crisi personal de la qual no cal fer escarni, tot i que, sigui dit de passada, no és gens professional traslladar els problemes personals a la feina ni que aquesta es vegi afectada en la seva qualitat per aquests tipus de questions, sobretot si la naturalesa del problema és de caire sexual relacionat amb una (és d'esperar) transitòria disfunció erèctil. Demanem disculpes als internautes passarells que han perdut el temps buscant a google referències sobre l'alcalde Green-Grass, invocant la màxima immortal, en relació a l'esmentat post d'ahir, del si non é vero, e ben trobato".

New York en companyia s'acaba i, per celebrar uns dies plens de joia, hem fet com si ens interessés l'art i hem acudit a un parell de museus de la ciutat.

El primer d'ells és el Salomon Gughenheim Museum, seu d'una de les col·leccions més impresionants de pintures de Kandisky, el mestre rus de colors abstractes i de formes geomètriques. El museu és una joia arquitectònica en blanc eivissenc a tocar del Central Park: formes sinuoses, marítimes i ondulants aixopluguen un espiral de cargol ple de pintures genials.

Kandisky va néixer rus a Moscou durant la dècada dels 70 del segle XIX, va viure a Odessa (avui Ucraïna), va viatjar per Europa (Amsterdam, Munich, Praga) i va instal·lar-se a Alemania (on va obtenir la nacionalitat teutona) fins que va ser expulsat (i declarat enemic del poble) l'any 1914 arran de l'esclat de la Gran Guerra. De tornada a Moscou, es va topar de seguida amb l'aixecament boltxevic i la confiscació dels seus béns. Tot i això, va continuar allà dirigint prestigioses institucions fins que, cansat de la tònica estalinista va canviar Moscou per Paris. Allà va entrar en contacte amb els surealistes i va admirar Ernts i Miró. L'any 1933 va perdre la ciutadania alemana i el seu art va ser declarat degenerat pel règim nazi. A Paris estant, viu l'esclat de la II Guerra Mundial i l'ocupació alemana de França. Tot i que és aconsellat de marxar, romà a França, on mor l'any 1944 amb la nacionalitat francesa a la butxaca.

Kandisky m'ha agradat. Els seus quadres, les seves geometries, les seves taques de colors. Però també la seva vida i els sesu projectes. Especialment interessant conèixer com va quedar seduït per la música com a Art abstracte capaç de transmetre emocions sense cap suport físic, sense res més que un so: sembla ser que amb les seves pintures volia arribar al mateix status que la música, és a dir, poder transmetre sense pintar res més que colors, imatges i sensacions.

La tarda ha estat pel Museu of Modern Art (MOMA), gratuït a aquestes alçades de la setmana. La visita té premi assegurat amb les icones pop d'Andy Warhol (Campbell's Soups & Marylin), tot i que pots gaudir de moltes altres obres d'excel·lent factura. L'art (modern o no) arriba a tocar-te per diferents camins. No sé quin camí ha escollit avui, però realment ha trobat una drecera.

Sortint del MOMA, darrere visita al Times Square nocturn, camí de l'hotel. L'amable senyora de Barcelona ha triat aquest indret per acomiadar-se virtulament de la Gran Ciutat. Bona tria.