Dia 39: Tokyo

Descans a Tokyo, després de la sortida d'ahir. Tot i que amb les magnituds d'aquesta ciutat és ben difícil descansar si vols veure coses.

M'he dirigit al centre per rodejar el Palau Imperial per l'altre costat. Per més voltes que li dono, segueixo pensant que l'Emperador viu absolutament aïllat de tot i de tothom. Aquests reietons, monarques i emperadors del segle XXI s'aïllen per continuar creient que són els reis del mambo però no són més que pobres diables (això sí, forrats de diners) que no tenen ni perfil al facebook. Ja s'ho faran. Això sí, el Palau Imperial, amagat al mig de Tokyo darrere fossars, muntanyes i murs ha de ser la hòstia!

A tocar de la part nord oest dels jardins de Palau hi ha la plaça i el museu commemoratiu de tots els japonesos que han mort en les diverses guerres en què el Japó ha participat, kamikazes inclosos. És un lloc sobri i molt gran i sense l'opulència i la grandeur amb què d'altres Estats homenatgen aquests tipus d'efemèrides. Ho celebro.

Acabat aquest recorregut més turístic m'ha vingut de gust veure el barri de Roppongui de dia. Cap allà he anat i he passejat pels seus carrers plens de restaurants, llums, anuncis, discoteques i bars. Allà he trobat un lloc per dinar que, des d'avui, venero amb devoció: bistecs de bou servits pràcticament crus en una planxa molt calenta que va fent a poc a poc la carn, acompanyats de brots de soja i verduretes: la gràcia de tot plegat, amics meus, és que aconsegueixen la quadratura del cercle, el más difícil todavía: que mengis la carn molt crua..... i calenta! Increïble, apoteòsic, espetarrant!

És dels llocs on he menjat millor i mira que he menjat bé a tot arreu. Els migdies a Tokyo he fet el que fan els executius de la capital: he dinat en un fast food japonès, d'empeus i en menys d'un quart d'hora. Aquests locals són un espectacle i el menjar és deliciós, normalment fideus gruixuts o fideos fins en sopa de verdures, o carn arrebossada amb arròs i verdures o brou amb pasta i d'altres objectes flotants. Són, de veritat, molt bons i força econòmics. A més a més, és força divertit veure com xarrupen els fideus fent el màxim soroll possible: el primer dia penses, mira que serà cotxino aquest senyor del costat, però després veus que tothom ho fa i que diuen que així s'assaboreix millor el menjar. Ara sóc jo qui disfruta fent el marrano, en homenatge al meu pediatre. Per cert, també he provat la cadena de menjars ràpids especialitzats en curry: una delícia de plats, preparats en tres minuts.

La tarda ha marxat amb una ràpida visita a Shinbuku, el barri més complet de Tokyo. No havia estat de dia i m'ha sorprés: he vist tota la part est del barri, on es concentren gratacels de forma impossible, seus de grans empreses, edificis oficials i museus. Realment digne d'admirar i mirar: un curs accelerat d'arquitectura futurista.

Com que no tenia ganes de tornar a un restaurant, he entrat en un supermercat i m'he comprat una amanida i dues safates de peix cru per menjar a l'habitació: són els avantatges d'estar a la capital del Japó: amanida i peix cru del dia, a dojo, per només cinc euros. Aix, que bé s'està aquí. Bon profit i bona nit.