El despertar a Bangkok arriba després d'una nit d'insomni, sense gaire bé haver dormit. La cafeïna de la cocacola i el cafè, les emocions divergents i contradictòries de Bangkok i el canvi de clima, d'idioma i d'hàbits han fet que la son hagi arribat tard a la cita.
Amb el cap emboirat de son, la calor subtropical de Thailandia em submergeix en un núvol espès, en una sufocant nebulosa d'olors i colors que se m'enganxen a la pell. Faig la primera passejada pels voltants de l'hotel envoltat de mercats ambulants, trens elevats, hotels luxosos, taxis oficials, tut-tús, i una gentada que assalta els carrers.
A mig matí ens dirigim cap al centre amb el metro i apareixem al costat del riu que banya Bangkok. És un riu ample que separa dues ribes comunicades per transbordadors farcits de gent, un riu brut de trossos d'arbres i de fulles i de marronoses subtàncies, un riu salvatge que rega petites construccions de fusta podrida i bruta veïnes de grans hotels luxosos. Una llanxa ràpida ens porta primer al Temple de Bangkok i després al Palau Imperial: or, pedres precioses, gegants de cristall, budes de paper de colors, teulades de mosaic, cúpules daurades, elefants de zafir, el Palau Imperial és un luxós passeig pels cinc sentits.
Passajem per la ciutat sense massa rumb, dinem en un mercat de menges exòtiques i pugem i baixem dels tut-tús, motos amb capacitat per tres persones que viatgen a tota velocitat pels carrerons i avingudes de la capital sense gens de por ni massa seny.
Després d'una marescuda migdiada, tornem a capbussar-nos en el cafernaum de colors, olors i sensacions de la nit de Bangkok, sense perdre detall de res. Mirades orientals passegen per davant nostre i la nit es fon en una divertida simfonia aisàtica. Toca, però, anar a dormir d'hora: demà ens esperen els tigres de Tahilàndia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada