Catalunya és terra de castells. Tenim el castell de la Puga, el castell de Breda-Ventdelplà, el castell d'Escornalbou, el castell de fels, el conseller Castell(s), el castell de Burriac, el castell de tres de nou amb folre i manilles i una llarga llista més. Perquè després de fer 12.000 Km en tren i 200 Km. en baixell has de dedicar un dia de la teva vida de turista i viatger a veure un castell?
a) Perquè ho diu la Lonely Planet
b) Perquè tothom hi va (Vincent's Theory)
c) Perquè als catalans ens agrada fer castells
d) Perquè el castell s'ho val, què carai!
Podeu escollir la resposta que més us convenci i d'entre els encertants se sortejarà un permís especial per estalviar-vos de llegir aquest blog durant una setmana, sense que l'autor s'enfadi.
Doncs així és, avui he estat al castell de Himeji, el nom del qual no és un exemple de màrketing, precisament. Noms a part, el castell passa per ser la construcció militar millor conservada del Japó, després de la restauració exhaustiva i fidelíssima a que va ser sotmès els anys cinquanta. El castell data del segle XVI i domina, com a bon castell, tota la planície i presidint la ciutat del mateix nom. És una estructura de base més sis plantes, l'equivalent a la catalana d'un tres de vuit amb folre.
L'excursió des de Kyoto és un autèntic passeig amb el Shinkasen, el tren mega ràpid del Japó. Ep!, és mega ràpid però no és el més ràpid: encara hi ha un de més veloç, el Nozomi: una bèstia. Aquest tren, quan passa a tota llet per la via del costat, fa aixecar un pam de la via el tren on vas còmodament assegut. No és conya, és així. Però el Shinkasen esta molt bé és perquè els 175 Km de distància els fa amb 54 minuts, i fent tres o quatre parades,
Molts turistes, moltíssims japonesos i molts europeus i americans amb la Lonely Planet sota el braç arriben a Himeji amb l'objectiu de pujar al castell. De catalans també un fotiment. La pujada és cansada sobretot per la calor que fa. La veritat és que el castell és força bonic per fora, però per dins no té més que escales de fusta barnissada i sales buides restaurades. Val la pena anar-hi, és clar, però amb un parell d'hores tens ventilada l'excursió.
De tornada a l'hotel, preparo la bossa perquè demà pretenc començar una minigira de 4-5 dies pel Sud del Japó. Amb aquest objectiu, deixaré la motxilla grossa a Kyoto en una consigna i aniré amb poc equipatge i sense reserva d'hotel: la idea és arribar fins al punt més al sud del país. Demà començo per Hiroshima i dormo a l'illa de Miyajima. Ja us ho explicaré!
PD.- El concurs de la pregunta? Res, ja veieu, totes les respostes eren bones, així que no hi ha guanyador. A llegir el blog cada dia!...i no em feu enfadar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada