Dia 54: Sakurajima - Morioka

La minigira pel sud del Japó acaba. Ha estat una gran idea fer aquesta volta des d'Hiroshima, passant per Hakata, Nagasaki, Unzen, Shimabara, Kumamoto, Kagoshima, Ibusuki i Sakurajima. I em deixo coses per veure! Es veu que a només 100 Km d'aquí hi ha una zona de pics volcànics espectacular...

Avui és el Dia del Tren. Faré 940 km de tren direcció nord atravessant tota l'illa sud de Kyüshu, el Honshu occidental amb la capital Hiroshima, la prefectura de Kansai on descansa Kyoto, el Honshu central presidit per Tokyo, i seguiré amunt amunt pel Honshu Oriental direció nord passant de llarg de Sendai fins a Morioka, a només 200 km. de l'extrem nord de l'illa gran i a un pas de l'estret que separa Honshu del meu destí final: l'illa de Hokkaido.

Hokkaido és l'illa que, en el seu punt més septentrional, dista només 60 km de l'illa de Sajalin, que pertany a Rússia. Els hiverns aquí són de fred siberià i els estius no passen dels 22 graus: un autèntic luxe pels estius xafogosos del Japó. Hokkaido, el meu destí pels propers cinc dies, ocupa el 20% de l'extensió total del país...però només hi viuen el 5% dels japonesos: és una illa gran i amb poca densitat de població, amb molts parcs naturals i naturalesa salvatge. És també el lloc on van assentar-se fa milions d'anys el poble Anui, els indígenes que ocuparen les terres japoneses abans de l'arribada dels pobles asiàtics provinents de la Xina i de la península de Corea, que són els antecessors dels actuals japonesos. Els Anui són un poble d'aspecte esquimal, de pell fosca i rituals encestrals, amb llengua pròpia i una cultura milenària que, com molt d'aquests pobles, han estat massacrats físicament i culturalment per la poderosa ètnia dominant. Va ser així com durant el segle XIX aquest poble va estar a punt de desaparèixer...tot i que va resistir. Ara gaudeixen d'un cert reconeixement legal i sembla que la relació amb l'ètnia japonesa dominant és estable.

Creuar tot el país de sud a nord és còmode amb la RENFE japonesa. En total agafo 5 trens fent els trasbord a vegades amb només 4-6 minuts: suficient per baixar les escales, localitzar la nova via i pujar al tren abans que aquest tanqui les portes.

Arribo a Morioka, un destí escollit a l'atzar i triat senzillament perquè era el punt més al nord on podia arribar a una hora raonable (sense res reservat per dormir). He sortit del hostel aquest matí a les 7 del matí i baixo del tren a Morioka a les 21.40 h. Jo i la meva motxilla iniciem un recorregut per la ciutat a la recerca d'allotjament. Vaig directe a 10 minuts de l'estació on he llegit que hi ha dos establiments econòmics. Entro i pregunto. La mestressa està sopant i em rep amb somriure irònic que diu no has reservat, eh?. En anglès només sap diu just a moment, però és suficient per saber que té habitació lliure. Yupi! Toca sopar una mica i dormir, que demà esperen més trens i l'espectacular illa de Hokkaido.