A les sis del matí ha tocat el despertador. He anat directe a la shower morning i gaire bé sense treure'm ni la son ni l'aigua de les orelles, de pet cap al tren. No he contat quantes hores ni quants quilòmetres he fet en tren des de que vaig sortir de casa, ara fa gaire bé dos mesos, però són moltes, moltíssimes.
Avui he fet tres hores i mitja més fins a Asahikawa, al centre de Hokkaido, i mitja horeta addicional fins a Biei, un poble de muntanya als peus del Parc Nacional de Daisetsuzan, un dels més bonics del país. Per cert, us heu enterat, no? Suposo que els telenotícies han obert amb la notícia: el tren ha arribat amb retard de 40 minuts....Alguna cosa molt greu haurà passat quan s'han vist obligats a tallar el tràfic ferroviari.
Biei m'ha rebut amb núvols amenaçadors de tormenta que s'han mantingut així tota la tarda, sense descarregar. Com sempre, els amics del Centre de Dades, que és com anomeno jo al Punt d'Informació Turística, m'han ajudat a trobar un lloc on dormir. Un cop instal·lat, he llogat una bicicleta per recórrer els voltants del poble. He fet uns quinze quilòmetres i he vist uns sorprenents paisatges propis de la Toscana italiana o de la Provença francesa: camps de flors silvestres, d'hortalisses i de girasols pintats amb aquella llum estranya i pujada de to típica de quan amenaça tormenta. A més dels camps farcits de coloraines, he vist també uns quants arbres "famosos". Aquí sí que he confessar que m'he topat amb una de les parts més frikis del Japó: autocars plens de japonesos feien la mateixa ruta que jo i paraven a fer fotos a arbres que s'han fet un nom en el panorama publicitari nipó: un va sortir en un anunci de tabac, l'altre en un d'assegurances, l'altre...No he entès res. Ja s'ho faran. Eren arbres. Amb fulles. I branques. No sé. Al final però, t'acaben contagiant la febre fotogràfica i he acabat fent fotos i demanant autògrafs als esmentats arbres.
Acabada la bici, he agafat el tren de nou i m'he acostat a Asahikawa per passejar per la ciutat, buscar un internet-cafè i sopar uns fideus-ramen excel·lents. Demà m'espera un esgotador dia de muntanya al pic més alt de Hokkaido.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada