Dia 49: Kyoto- Hiroshima - Miyamija

He abandonat el ryokan de Kyoto a les vuit del matí. He abandonat el meu equipatge pesat a un quart de nou. He abandonat la ciutat de Kyoto a les vuit i vint-i-dos minuts. M'he abandonat a la son a tocar de les nou. He abandonat el tren a les deu i vint-i-tres minuts del matí.

Hiroshima.

Hiroshima no és una destinació turística més dins del recorregut clàssic dels que visitem el Japó. Òbviament que és un lloc de visita obligada i necessària, però no és un lloc més on fer fotos, agafar un fulletó informatiu i de seguida mirar a quin local pots anar a fotre't uns ramen d'aquí t'espero. No.

Hiroshima va ser arrassada el 6 d'agost de 1945 a les 8:15 del matí quan va explotar la bomba atòmica, batejada de manera sorneguera amb el nom de Littte Boy, llançada pel bombarder nordamericà B52 Enola Gay. Hiroshima va ser seleccionada com objectiu militar atòmic d'entre una primera tria de disset ciutats japoneses, i d'entre una darrera selecció de quatre ciutats que, irònicament, havien passat a la gran final. Macabra final. La destrucció va ser total: fins i tot els americans van tenir la cura de no bombardejar les ciutats candidates amb bombardejos ordinaris per reservar així tot el poder destructor a la bomba atòmica.

Hiroshima ha edificat un parc amb arbres verds i frondosos, fonts d'aigua transparent, flames enceses i petits racons plens d'emoció a l'indret -entre dos rius- que va patir directament l'impacte, un barri comercial i ple de vida, farcit de casetes de fusta, que va ser absolutament arrassat en un instant. La bomba va explotar sis-cents metres per sobre el cap dels habitants de la desgraciada ciutat i va arrassar tot en un diàmetre de 3 kilòmetres. Cent quaranta-mil persones van morir, d'un total de 350.000 habitants.

A l'extrem sud del parc commemoratiu per la Pau s'aixeca el Museu. Aquest museu és una visita absolutament didàctica però esgarrifosa, impressionant i esfereïdora. T'explica el contexte previ d'Hiroshima (ciutat cultural però també ciutat militar), el perquè de la bomba atòmica i el perquè es va escollir aquesta ciutat. I després et dibuixa amb gràfics, fotografies, objectes, històries, maquetes i vídeos com va ser, què va passar, quines conseqüenciès es van produir.

És un museu que et toca, que et remou, que t'emociona, que et deixa mig torrat de pena i dolor i d'incomprensió vers la raça humana.

Hiroshima s'ha erigit com a ciutat mundial de la Pau i centre de la lluita contra les armes nuclears. Un cant d'esperança surt directament de les runes d'aquesta ciutat, ahir arrassada, avui exemple de modernitat i convivència. De camí cap al tren, després de tres hores de visita colpidora, he passat per davant de l'Atòmic Dom, el cadàver de l'únic edifici que va quedar parcialment d'empeus: una estructura rovellada que no deixa veure el seu passat esplendorós però que sí mostra, amb tota la seva cruesa, totes les seves ferides i el seu dolor.

El tren m'ha conduït fora de l'abast de la tragèdia, vint quilòmetres més al sud, fins a Miyajima Guchi, el poble des del qual surt el ferry que uneix l'illa de Miyajima amb el gran Japó. Quan he arribat a l'illa, cap a les quatre de la tarda, he descobert que el hostel reservat no estava a l'esmentada illa, com jo pensava, sinó a l'altra banda, justament des d'on acabava d'arribar. Cap problema. He passejat per l'illa, he fet les fotos de rigor a la seva famosa Torii sobre l'aigua (porta encestral japonesa) i he estat conversant amb una alemany de Weimar, en Sebastian, que m'ha recomanat molt moltíssim que vagi a Austràlia i deixi el Canadà pel viatge de l'Imserso,

Quan s'ha fet fosc i l'illa era un mar de calma, he tornat a agafar el ferry i he arribat al hostel: dormiré en una habitació de 6 x 6 amb set espanyols (Getafe, Albacete,....), allà al terra, juntos pero no revueltos. Sens dubte, l'experiència més gai del viatge. Ja us ho explicaré...o no.