Res de bo esperava d'aquest divendres d'agost. A Wakkanai ha estat plovent tota la nit: des del meu tatami nocturn sentia com les gotes de pluja repicaven el vidre de la finestra, com demanant insistentment d'entrar-hi. Entre malson i malson pensava què coi se m'havia perdut tant al nord del Japó, enyorant inconscientment els llums de neo de Tokyo, els temples il·luminats de Kyoto, els banys de sorra volcànica d'Ibusuki. Quantes més voltes li donava, més fort queia l'aigua del cel.
M'he quedat dormit profundament, pensant-hi. A quarts de nou però, un soroll de l'exterior m'ha despertat i m'he desvetllat. He recordat que tocava dutxar-se: ahir al vespre la propietària del ryokan on estic aixoplugat em va interrogar sobre els meus hàbits de neteja personal: ¿shower-morning? em deia al veure que no em dutxava al vespre. Sí, sí, li vaig dir, em dutxaré al matí, no pateixi, dona.
Sortit de la dutxa i sense esmorzar encara, tocava decidir què feia: un nou dia estava davant meu i esperava instruccions. He sortit al carrer i oh! sorpresa, feia un solet la mar de maco. L'escalforeta oblíqua del sol m'ha activitat: he anat a trobar el Hostel que la guia anunciava (sense sort), he passat a recollir informació a l'oficina de Turisme (sense sort) i he mirat de trobar una bugaderia (sense sort). M'he donat compte que avui no era un dia per jugar-se el sou en un casino i he pres decisions pràctiques: a la propietària obsessionada amb els meus hàbits de neteja li he dit que em quedava una nit més (¿shower morning? m'ha tornat a preguntar) i un cop solucionat aquest tema, he anat cap a l'estació de ferrys: me'n vaig d'excursió a l'illa de Rebun-to.
De fet, un dels motius d'haver arribat fins a Wakkanai és la presència de dues illes molt verges davant de les seves costes, un oasis de natura salvatge amb caminets, flors, muntanyes i ocellets. He triat la més petita de les dues illes, Rebun-to, i m'he plantat allà després de dues hores de baixell: cent vint minuts esplèndids fruint del mar del Japó i divisant les costes russes al fons.
Només disposava de quatre hores a l'illa: el darrer baixell de tornada a Wakkanai surt abans que es faci fosc. Les he aprofitat fent una excursió de més de tres hores pel sud de Rebun-to a través d'un camí preciós que puja fins a un pic de l'illa on s'observen muntanyes d'origen volcànic i milers de flors per arribar finalment a un far solitari encaramat a una muntanya sobre el mar. Un vent de mil dimonis bufava verticalment alimentant una vegetació molt generosa. Una excursió de muntanya realment preciosa.
La tornada ha estat la postal d'un sol anant a dormir dins del mar: un sol ataronjat i cansat queia lentament per darrere les muntanyes de l'illa que deixàvem enrere. Feia fred a coberta però ha valgut la pena estar present fins al darrer sospir per veure com les aigües es pintaven de groc, per canviar al blau plom en tan sols un instant. Quan el darrer raig de sol ha desaparegut, el dia s'ha acabat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada