Dia 103: Saint Louis

Saint Louis, capital de Missouri, fundada per un militar francès l'any 1764 a la confluència dels rius Mississipi i Missouri, m'ha robat el cor. De les grans ciutats que he visitat en aquest periple pels Estats Units (Seattle, Salt Lake City, Las Vegas, Albuquerque i Saint Louis), aquesta és la que més m'ha impactat, més m'agradat i més hi he disfrutat.

Avui en dia Saint Louis és una ciutat enorme, desparramada sobre el taulell geogràfic del país en una extensió de molts kilòmetres quadrats, en una interminable successió de barris i més barris que s'annexen uns amb els altres i configuren un conglomerat homogeni. Però més enllà de la seva grandària, el que m'ha agradat de la capital de Missouri és el seu estil afrancesat, les seves avingudes senyorials, els seus edificis magnífics, neoclàssics, esplèndids; els seus Palaus de Justícia gegants, la seva universitat omnipresent, la seva catòlica catedral, el seu Parc immens (més gran que el Central Park de Nova York), el seu Ajuntament a l'estil de l'Hôtel de la Ville parisina, els seus museus, la seva tranquilitat, els seus barris residencials. I també, evidentment, la seva icona: l'Arch de Saint Louis.

Sí, és clar, Saint Louis no és Paris, ni té cap Torre Eiffel, però té el seu símbol: l'Arch de Saint Louis és un gegant arc de tità de més de 200 metres d'alçada erigit l'any 1965 davant del Mississipi, que et deixa amb la boca oberta, per les seves dimensions i per la seva presència. A més, la seva superfície metàlica absorveix tots els colors del dia i la seva brillantor il·lumina amb prudència tot el Downtown, que s'extén més enllà dels seus peus. Immens i col·losal, la seva finíssima figura ofereix un toc d'elegància i distinció a l'skyline de la ciutat. I, a més, la seva forma de Gran Porta, simbolitza perfectament el caràcter i la història de Saint Louis.

Saint Louis era la porta d'entrada a l'Oest. Durant molts i molts anys els emigrants europeus i asiàtics que van fer cap a Amèrica es van concentrar en tota la franja Est del continent, sense traspassar la mitològic barrera del riu Mississipi: el riu era una frontera, una barrera natural, un mur que separava el món civilitzat del món desconegut. L'any 1806, el president Jefferson va enviar una expedició a través del Riu Missouri comandada per en Lewis & Clark, per trobar camins fluvials practicables que atravessessin el continent des de Saint Louis cap a l'Oest fins a l'oceà Pacífic. L'expedició va ser un èxit, no perquè trobessin aquest gran riu que no existeix, sinó perquè van reportar les experiències i els coneixements del far west a la tota la societat occidental: es podria dir que amb el blog que van escriure en Lewis i en Clark l'Oest va estar més a prop. I aquest només va ser el tret de sortida de nombroses expedicions i caravanes que, a poc a poc, van anar endisant-se en l'Oest americà, poblat de perills, d'indígenes, de cascades salvatges, d'animals desconeguts, de paisatges espectaculars, de climes terribles, de deserts mortals, de muntanyes inabastables i de rius indomables.

I va ser Saint Louis el punt de partida obligatori de tots els que anaven cap a l'Oest: buscadors d'or, funcionaris de correus, mercaders, comerciants, buscavides, cowboys, mormons, missioners, exploradors, fugitius, desarrapats, condemnats,... tot passaren per Saint Louis. És així com el fantàstic Arch de Saint Louis simbolitza tan encertadament l'històric paper de Gateway to the West de la ciutat.

Un dels altres símbols de la ciutat és la Gran Union Train Station, l'estació ferroviària aixecada l'any 1895 i que, en el seu moment, va ser l'estació de trens més gran del món. Avui en dia ja ha estat substituïda per una funcional estació a l'Est de la ciutat, però roman l'edifici antic, reconvertit en museu, centre comercial i en un espectacular hotel. Mentre hi passejo, tracto d'imaginar el vestíbul enorme de l'estació i els trens carregats d'immigrants xinesos, mexicans, alemanys, polonesos, txecs, russos i filipins, descarregant les seves escasses pertenències i quedant prendats d'aquell esplendorós mosaic d'emocions. Us asseguro que vendria un trosset d'ànima al Diable per poder gaudir, ni que fos per un instant, d'aquelles riuades de gent desembarcant a la Gran Union Station de Saint Louis, embadalits, espantats i esperançats.

El dia s'esmicola ràpidament i no dono a l'abast de veure i de viure-ho tot. Em quedem moltes coses per fer, així que busco un motel a l'extraradi per repetir ciutat a l'endemà. El trobo a prop d'una benzinera a l'altre costat del riu: els barrots a les finestres i al perímetre del motel m'indiquen que continuo en zona conflictiva. Tant és. La qüestió és dormir depressa per poder tornar a gaudir de les llums de la bella Saint Louis tan aviat com pugui.