He dormit pla després de les moltes hores de caminar per la platja. Ha estat un son plàcid. No he tingut tampoc malsons relacionats amb l'incident del vespre, quan tornava del Far. No us el vaig explicar?
Era fosc i això feia que els reflexos blaus, vermells i blancs de les sirenes dels cotxes de policia es veiessin des de molt i molt lluny, il·luminant la nit. Tres cotxes patrulla havien acudit a la zona sota el codi JR-4: Assassinat. Quan jo vaig arribar al lloc dels fets, ja havien acordonat la zona amb una cinta groga florescent que deia POLICE repetidament. Dos policies estaven drets davant del cos extès al mig de la carretera, tapat amb una manta. Un altre policia l'examinava, retirant la manta per un instant i tornant-lo a tapar de seguida. Els altres tres policies formaven un mig cercle comentant la jugada i bebent cafès calents. La carretera estava tallada en els dos sentits i només ens permetien als cotxes passar d'un en un, molt a poc a poc, per la vorada de la dreta. L'embús era espectacular. De seguida es van sentir més sirenes i als dos minuts va arribar un altre cotxe, amb una sirena vermella, conduït per un home d'uns quartanta cinc anys, sense afeitar, vestit amb una gavardina grisa i fumant un malboro sempre a punt d'apagar-se: l'inspector McConelly va aparcar al costat dels cotxes patrulla i va sortir del cotxe caminant amb persimònia, com si estigués avessat a aquestes situacions. Va ensenyar la placa i el policia que l'esperava saludant-lo protocolàriament va aixecar la cinta groga. L'inspector va arribar fins al lloc on estava extès el cos al mig de la carretera, encara calent.
- Són uns desalmats - va dir amb la veu molt ronca, com a única valoració del cas.
- Sí, inspector, uns autèntics desalmats - va confirmar el policia, obedientment.
Pràcticament no vaig poder veure ni sentir res més perquè, tot i anar molt a poc a poc, la cua de cotxes s'anava movent i jo ja estava lluny quan va arribar l'ambulància. Suposo que l'inspector estudiarà el cas amb moltes ganes, li dedicarà moltes hores i consumirà molt de cafè llegint informes i analitzant les proves, farà investigacions i trobarà una foto de la carretera feta per un satèl·lit japonès que, un cop augmentada amb un processador molt potent li donarà pistes de l'aspecte de l'assassí, tot i que un píxel molt gros li tapa la cara i només se li veu la cicatriu a la cama esquerra, i després de tot això, segur que la filla de l'inspector, una adorable criatura de vuit anys, li demanarà que agafi els dolents i ell la taparà amb el llençol i i li dirà no pateixis filla meva que es farà justícia i viuràs en un món just i segur quan siguis gran i i li farà un petó al front quan ella ja s'ha adormit i tancarà la porta en silenci i se la mirarà de lluny amb una mirada trista i plena d'àmor i sortirà al menjador, i la dona, que l'estarà esperant, li dirà, que no véns a domir, honey, i ell dirà, no, he de treballar, i després, suposo que interrogarà a un negre amb antecedents, que tothom diu que és l'assassí però ell sabrà que no ho és, per la forma que té d'agafar el llapis, per la manera que té de pronunciar la "s" i perquè l'assassí, segons la foto del satèl·lit no era negre; i l'inspector anirà descobrint que aquests assumpte té ramificacions amb la màfia xinesa que transporta immigranst il·legals a Cape Cod per treballar de rentaplats en els McDonalds i que hi ha un congressista molt important embolicat, i la cosa es complicarà i el seu company de patrulla caurà ferit i perdrà una cama i ell li dirà a l'hospital que trobarà l'assassí, i aleshores, suposo, que els d'asuntos internos es fotran pel mig, perquè en McConelly ha passat una mala temporada i l'han enganxat jugant i bebent més del compte en un casino de Las Vegas i a més va tenir també un assumpte tèrbol amb una cambrera de Tenesse menor d'edat, però això era quan encara no coneixia la seva dona, i tot això li explicarà al seu cap mentre aquest li demana la placa i la pistola perquè no li queda més remei, que sap que és un bon policia, però és que l'Alcalde està molt disgustat amb tot l'embolic, i al final suposo que en McConelly ho descobrirà tot ell sol però amb molt de patiment i moltes hòsties i se sabrà per fi qui collons va atropellar el cèrvol deixant-lo al mig de la carretera, mort i desfigurat, pobret.
Així que, després de descansar tant, he marxat del motel amb ganes de fer un parell d'excursions pel Cape Cod abans de, definitivament, abandonar la zona.
He anat fins al Far de Cape Cod i he fet alguna foto. El far està palplantat a 40 metres de la línia de la costa, retirat cap a l'interior. Fa vint anys els van desmuntar i muntar de nou lluny del mar perquè l'efecte erosionador de l'aigua havia foradat els penyasegats sobre el qual s'aguantava i hi havia perill de caure. Allà està, trist i abandonat, com un comptable de banc jubilat, donant de menjar els coloms; com una prostituta entrada en anys a qui ja només permeten tocar les tecles de la caixa enregistradora.
Fins al migdia encara he tingut temps de fer una visita a un indret que, si voleu que us digui la veritat, m'ha decepcionat una mica. En el boucher en espanyol que vaig recollir al Visitor Center deia que al nord est del Cape Cod hi creixien els autèntics i únics "Cerdos Blancos Atlánticos". Vaig suposar que era una variant albina del porc ibèric, una espècie de cosí llunyà de l'enyorat Floquet de Neu. No m'ho vull perdre, vaig pensar de seguida. He fet l'excursió...però ni rastre dels tocinos. Res. Arbres preciosos, caminets bucòlics, dunes salvatges, però cap truja blanqueta pels voltants. En fi.
He fet un darrer passeig per les sorres de la platges de Cape Cod que ha acabat amb un magnífic Fish & Chips en un xiringuito de la carretera. Gran final per uns grans dies al Parc.
A les tres de la tarda he pujat al cotxe i he abandonat el Parc Nacional direcció sud, cap a New York. He conduït tres horetes per una autopista molt plena cap a la Gran Ciutat. He deixat enrere Massachusetts, he entrat i sortir de l'Estat de Rhode Island i he parat, quan s'ha fet fosc, al poble de Nantic, ja a l'Estat de Connecticut. Estic a només dues hores de New York!
Per cert, ja més tranquil, al motel, he tornat a llegir el prospecte dels porquets albins de Cape Cod i ho he entès tot. No deia "Cerdos Atlánticos" si no "Cedros Atlánticos". Uns arbres preciosos, sí seyor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada