La Tardor.
Bennington Town, ciutat bressol d'una de les batalles claus en la Guerra de la Independència, és la tardor. De vegades la realitat supera l'Art, i avui a Bennington, a l'Estat de Vermont, la naturalesa ha preparat un escenari sublim i immillorable per explicar a petits i grans què és la Tardor. Ni les millors pintures impressionistes, ni les fotografies vanguardistes més coloristes, ni les millors simfonies del Romàntic podrien expressar millor com és i què significa la Tardor, aquest estat d'ànim melancòlic i endormiscat que avui es dibuixa davant meu en viu i en directe.
Bennington es lleva amb fred. Fred de veritat. L'aire gelat de les nou del matí, ganivet d'acer afilat, s'enfila per les parets de l'habitació i em desperta. La dutxa calenta no evita que la gelor continuï fent guàrdia a la porta, esperant una nova víctima. Quan surto del motel, guspires de fred em cremen els llavis i un núvol de vaho es dibuixa com un diàleg absurd de TBO. Brrrr! El cotxe arrenca amb empentes i rodolons, tossint després de passar la nit al ras. Surto a la carretera però, enlloc de seguir endavant, faig una passa enrere i paro a gaudir d'aquest poble amb tanta història.
Bennington va ser escenari d'una de les batalles més importants dels americans contra la Colònia. Aquí, el general de Brigada John Starks ha estat immortalitzat per derrotar els anglesos comandant un batalló desentrenat i mal alimentat. Ja sabeu, els mites requereixen d'històries dramàtiques i d'èxits impossibles, i la batalla de Bennington n'és un exemple. Un altíssim monolit commemora l'efemèride amb pompa i festival anual. A part de l'obelisc exagerat, una església antiga i un cementiri on reposen les restes dels heroics soldats que van pagar amb la seva vida la lluita per les llibertats de la nació americana i bla, bla, bla converteix aquest petit poblet de Vermont en una espècie de Roncesvalles nordamericà, indret de perigranació patriotera celebrant una victòria heroica. Què voleu que us digui: acostumats a celebrar derrotes, aquesta parafernàlia victoriosa ens ve una mica gran, als catalans.
Els carrers del poble, el cementiri, el monument de la Victòria, l'església i les avingudes, tot està cobert per una espessa capa de fulles seques caigudes dels arbres gegants que habiten en aquestes contrades. Un estora groga, marronosa, vermella i carbassa ofereix passadissos de glamour de tardor vagis on vagis. La veritat és que el paisatge és una meravella. Ahir al vespre no me'n vaig adonar: era fosc quan vaig entrar a Vermont. Aquest matí però, amb la lluminositat apagada del dia, veig com he deixat enrere definitivament els paisatges neutres de l'Estat de New York per passar a preciosos escenaris de muntanya, que no m'abandonaran fins a que toqui amb les mans les aigües de l'Atlàntic, demà al vespre.
No m'entretinc més i continuo el viatge a través de l'històric Estat de Vermont, senyorial, burgès, antic i de reminiscències britàniques: així ho indiquen els topònims de la zona, tals com Chelsea, Manchester, Westminster, Londonberry, Windsor, Lancaster...Estic trepitjant per fi la vella Amèrica, la mítica Nova Anglaterra, terres de profundes connexions amb la Metròpoli i indrets plens d'històriques batalles per la Independència.
El dia és absolutament deliciós des del cotxe estant. La tardor va queient lentament en forma de fulles d'arbre que despullen el paisatge i vesteixen els camins de càlides vies de colors torrats. Els pobles van abrigant-se amb mantes de tardor i les carbasses disfressen les cases de festa i caliu, a l'espera de la nit de Halloween.
A les cinc de la tarda m'aturo a Lancaster, el primer poble que trobo un cop creuo la frontera de l'Estat de New Hampshire. És un poblet petit amb un riu de muntanya pla i pedregós i poca gent als carrers. Un únic grau centígrad em contempla refredat des del campanar de l'església metodista mentre entro en un motel per reservar habitació. Passaré la nit en aquest agradable motel amb llar de foc i manteta de quadres. Des de l'habitació del motel es divisen les nevades White Mountains: estic al bell mig de les muntanyes de New Hampshire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada