divendres

Dia 106: Joliet - Chicago (Illinois)

- Vols dir que li hem de dir? - va fer la veu 2
- Sí, dona, sí....li diem i punt - va respondre la veu 1
- No s'enfadarà? - preguntà temerosa la veu 2
- Dona...vols dir? - va fer la veu 1
- I si s'enfada, que s'enfadi - va cridar la veu 3 des de darrere.
- D'acord - van dir a la vegada la veu 1 i 2.

- Hola! - va dir amb alegria forçada la veu 1
- Hola. Qui sou?
- Nosaltres? Ningú - van dir les tres veus a l'hora.
- Algú sí que sereu, no?
- Bé, som tots i ningú en concret - va dir la veu 2, tímidament
- Digue-li, digueu-li qui som - va cridar de nou la veu 3
- Qui crida tant?
- Ja t'he dit que no cridis tant - va dir en posat enfadat la veu 1, mirant enrere-. Som els que intentem seguir el teu blog i estar al dia.
- Ah...molt bé. Encantat. Què voleu? Un autògraf?
- És tan difícil, estar al dia - es va queixar la veu 2
- Estem cansats - va fer la veu 1
- Esgotades - es va sentir que deia la veu 3, ara més calmada després de les paraules d'advertència que havia rebut.
- Cansats? Esgotades?. De què? De mi?
- No, no és això....exactament - va respondre ràpidament la veu 2. - És que...
- És que QUÈ?
- Que fots uns rotllos..... - va dir valenta la veu 1
- Sí, sí, massa llargs - va reafirmar la veu 2
- I massa pesats: que si Napoleon, que si Lincoln, que si el tsar Nicolau II.... - es va disparar la veu 3
- I en canvi et deixes coses - va fer la veu 1
- No sabem si menges bé, nen - va dir amoïnada a la veu 2
- O si vas bé de ventre - va fer la veu 1
- I tampoc ens dius les coses dolentes. Tot és molt maco i tot va molt bé! - va dir sarcàsticament la veu 3.
- Ja veig
- Ho veus, no? - va dir comprensiva la veu 2
- Ens entens, oi? - va fer la veu 1
- Si no ens entén és perquè no vol entendre'ns - va exclamar, sempre corrosiva, la veu 3.
- D'acord. Però ara marxeu.
- Sí, sí...et deixem tranquil - va xiuxejar la veu 1
- Marxem, marxem, que molestem - va dir la veu 2, apurada
- Adéu. Però no t'enrotllis, d'acord? - va acabar la veu 3

Silenci.

Ahir vaig arribar a Chicago STOP plovia i feia fred: la tardor és aquí STOP vaig deixar el cotxe als afores STOP amb metro vaig anar al centre de la ciutat STOP a mig matí ja estava tot xop STOP en un Centre d'Informació Turística em van dir on hi havia un Hostel STOP m'hi vaig acostar i vaig reservar dues nits STOP és un Hostel acollonant: molt cèntric i molt net STOP vaig poder gaudir de tota la tarda a Chicago STOP impressionant STOP espectacular STOP magnífics edificis, grans gratacels, preciosos parcs STOP gran ciutat! STOP ni rastre d'Al Capone ni del seu sèquit STOP m'ha impressionat el centre de la ciutat STOP m'encanta el seu tren aeri que passa pel mig del centre de la ciutat sobre unes vies de ferro rovellat STOP Chicago, Chicago, Chicago... STOP

1 comentari:

  1. Prefereixo quan t'enrotlles. STOP. Si cal, ja ens saltarem els pàrrafs que trobem massa descriptius ;) STOP. Chicago s'ho mereix. STOP. I els teus seguidors també. STOP

    ResponElimina