Dia 122: New York

Les meves tres primeres nits a New York les passaré en un Motel compartint sala d'estar i habitació amb un munt de gent. Torno a la fórmula de pagar poc i, a canvi, deixar entrar a l'habitació 7 persones més. No us diré que no trobo a faltar la sol·litud de les meves nits de motel, però el que realment enyoro és la mida del llit, aquell King Size on acostumava a dormir i que ara s'ha convertit en un llit on pot dormir -mig arronsat- qualsevol dels set nans que la Blancaneus va seduir al mig del bosc. Però no hi ha queixes ni malentesos: jo sóc la meva pròpia agència de viatges i jo decideixo on dormo i amb quanta gent vull muntar la festa del pijama.

Així que m'he llevat a New York acompanyat de set estranys.
Dutxa ràpida i paraigües preparat per sortir a donar un tomb per la ciutat: s'anuncien pluges.

La primera passejada per la Gran Ciutat ha estat una pretenciosa declaració d'intencions. He sortit del motel, ubicat en l'Upper Manhattan (101 st.) i he caminat un parell d'hores pel South Harlem, sense més intenció que perdre'm una mica i tractar de viure la ciutat donant una volta pels seus barris menys turístics. La pluja anava i venia amb poca intensitat i he pogut gaudir de la sensació d'estar a New York sense pressa i sense necessitat d'anar arreu per veure i fotografiar la ciutat sencera.

Cap a la una del migdia he tornat al món real i he decidit agafar el metro i començar pel començament. He anat cap al Lower Manhattan i m'he plantat a la City Hall Square per observar els vestigis imaginaris d'un dels primers molins de vent que els holandesos van instal·lar allà mateix, símbol del neixament de la ciutat. Van ser els holandesos els primers en instal·lar, l'any 1625, un port comercial a l'actual New York, que va néixer amb el nom de New Amsterdam.: la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va fletar una gran expedició per trobar una via -direcció oest- que arribés a les Índies asiàtiques, riques en matèries primeres, espècies i nous productes. La història explica que aquests mariners holandesos van ensopegar amb el nord del continent americà (més de cent anys després de la desoberta de Cristòfor Colom) i allà van instal·lar una de les seus de la Companyia Holandesa de les Índies (ara ja sí) Occidentals. Quaranta anys després l'armada anglesa va derrotar els holandesos i va conquerir la ciutat, rebatejant-la en honor al Duc de York. Per cert, el molí de vent ja no hi és però si roman encara a la ciutat un dels productes estrella elaborats gràcies a la farina del molí holandès: les cookies, paraula que deriva directament del mot holandés Koljees, que designa aquests dolços fets amb farina i sucre.

Un cop vist el lloc on va néixer la ciutat, m'acosto a l'indret on va néixer el país. A tocar de la seu financera del carrer del Mur (Wall Street) s'aixeca un edifici imponent de posat neoclàssic, amb columnes dòriques i frontal triangular. Davant de les majestuoses escales està immortalitzat en bronze George Washington, commemorant la seva presa de posesseió com el primer dels presidents de la nova nació l'any 1776, any en què New York era la capital del país. Va ser en aquelles escales on Mr. Washington va jurar el càrrec donant el tret de sortida al que ells anomenen la democràcia americana.

La pluja s'ha cansat de jugar a la puta i la Ramoneta amb els núvols i cap a les tres de la tarda cau un diluvi. A mi m'enganxa pujant des del Lower Manhattan pel barri del Soho. Allà em paro a dinar en una terrasseta protegida, veient com plou. I sense res més a fer deixo passar la tarda mirant com s'inunda la ciutat i cau el sol.

Desrprés del dinar-berenar, marxo cap al Hostel i hi passo les darreres hores del dia mentre se sent tronar a fora. Envoltat d'estranys he començat el dia, envoltat d'estranys l'acabo. I semblarà estrany, però em trobo com a casa. I think I like this city.

"I think I like this city.
I can’t believe I’m here and that I don’t fear tomorrow anymore.
If this is not called happiness and don’t know what it is.

I smell a good time in my life.
If this is not called happiness and don’t know what it is.

I used to say I don’t believe in this.
Now it’s as obvious as a kiss.
I know what I’ve been waiting for
and I am glad I’ve done my time
I think I like this city.
I think I like this city"

City - Billie The Vision and The Dancers