New York!
No cal dir res més. New York, la ciutat. New York, l'objectiu. A les 13.39 del meu 121è dia de viatge, pràcticament quatre mesos després de sortir de casa, he trepitjat el port més famós del món, la ciutat més coneguda del planeta.
El viatge des de Seattle a New York, creuant els Estats Units d'Amèrica en cotxe, era un somni i ara és ja un record, una història, una experiència. El viatge ha estat un autèntic plaer.
Més enllà de les experiències inesborrables, divertides, estrambòtiques, surrealistes, emocionants, inventades i imaginàries que ja han estat explicades en les entrades diàries d'aquest blog, les fredes dades estadístiques ofereixen aquests resultat:
41 dies de viatge.
13.475 km.
29 cops he repostat benzina.
1 cèrvol atropellat.
37 motels on he dormit.
25 Estats trepitjats: Washington, Idaho, Montana, Wyoming, Utah, Nevada, Arizona, Colorado, New Mexico, Texas, Oklahoma, Kansas, Missouri, Illinois, Indiana, Ohio, Pennsylvania, New Hampshire, Vermon, Maine, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, New Jersey i New York. La meitat dels Estats Units d'Amèrica! Ara queda l'altra meitat!
L'entrada a la ciutat de New York ha estat espectacular. Venint des del nord he creuat el canal Amsterdam fins a l'Upper Manhattan i des d'allà he trigat més d'una hora i mitja en arribar a l'extrem sud de Manhattan, al Battery Park, on havia de retornar el cotxe. He atravessat tot Manhattan en cotxe, entre desenes i desenes de taxis grocs, esquivant centenars de peatons creuant en vermell, suportant milers de claxons i gaudint de les llums, dels sorolls i del xivarri de la Gran Ciutat: una experiència estressant! Ja era hora! (feia 121 dies que no experimentava aquesta sensació: waw!).
He aparcat el cotxe, he retornat les claus i li he fet una abraçada molt sentida. Hem plorat una mica tots dos i ens hem dit adéu. Ha estat una estreta relació la que hem tingut, curta però intensa: t'has portat com un autèntic tanc, xaval.
Ha estat deixar el cotxe i apoderar-se de mi un estat d'eufòria incontrolat i incontrolable. Cada cèl·lula del meu cos celebrava a la seva manera el fet d'haver complert amb èxit un nova etapa en aquest viatge cap a l'Est...que cada cop està més a prop de donar la volta sencera i tornar a casa per l'Oest. I aquest maremàgnum de celebracions ha estat un còctel explosiu que m'ha fet caminar sense rumb per la ciutat dels gratacels, a poc a poc, mirant la gent, els carrers, les botigues, els turistes i les cases. Passejant, respirant, mirant. Vivint la ciutat de New York, per fi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada