Dia 128: New York

Tot i que els estranys que habiten els contorns del meu llit, ubicat a dalt de tot d'una llitera inestable al bell mig de l'habitació del hostel, han fet tot el possible perquè em desperti d'hora, fent circular per davant exèrcits d'elefants descontrolats, recitant a crits frases estrangeres i encenent tota la lluminària possible en la seva màxima potència, he dormit fins a quarts d'onze, com un troc. Foteu-vos. Agraït de tanta compassió i imbuït d'un esperit venjatiu propi d'un déu de l'Antic Testament, he fet el màxim soroll possible per despertar els que, gràcies als efectes de les drogues o d'un estat depressiu inalterable a la màgia de New York, seguien dormint a les onze, quan he tornat de la dutxa. Els meus esforços s'han vist recompensats amb brunzits inintel·ligibles i ofensius dels que tractaven de dormir, sense èxit. Ah! que dolça és la venjança.

Amb tantes poques hores de llum per davant, he pensat en fer una visita propera i ràpida, sense haver d'invertir molt de temps en desplaçaments. Així doncs, he cregut oportú donar instruccions precises al metro perquè anés passant, que jo avui anava caminant. Només sortir del hostel he girat a la dreta cap al Nord per trepitjar, assaborir i viure una mica de l'autèntic Harlem. Res de passar de puntetes per la frontera sud del barri penjant-se les medalles d'haver estat a Harlem: avui toca anar fins al cor del districte.

Harlem havia estat seu de la comunitat negra de New York els anys 40 i 50. Allà es va cuinar bona part del moviment d'alliberament i de la lluita pels Drets Humans dels negres a la Gran Ciutat, i per tant, al país. Ara però, el Harlem negre ha deixat pas al que ja s'anomena l'Spanish Harlem. La comunitat hispana de New York ha conquerit Harlem inundant la barriada amb un conglomerat infinit de dominicans, salvadorencs, equatorians, hondurenys, cubans i colombians, entre d'altres. Camino des de la 103, on tinc el hostel, fins a la 193, noranta avingudes de sud a nord escoltant únicament la llengua de Cervantes als carrers, amb accents tan diversos com les seves procedències. Al carrer, a les botigues, als restaurants, a les ràdios, als anuncis, tot parla espanyol. Això sí, si pares bé l'orella, pots escoltar també divertides converses en spanglish, autèntica metàfora d'aquest Harlem ple de color, de cases de quatre pisos amb metàl·liques escales d'incendis rovellades, de certa brutícia, de pintades al carrer i amb un punt de deixadesa ben portada.

Després de dinar envoltat de portoriquenys i cubans, finalitzo la ruta per Harlem en una estació de metro l'entrada de la qual és un llarguíssim túnel ple de graffitis, un forat llarg i estret que en d'altres temps possiblement no hagués gosat recórrer. Avui, després de viure el barri i la seva gent, el pou fosc i una mica tètric que menava al metro no era més que un bulevard colorit que resumia la personalitat de Harlem.

He tornat a la zona de l'Upper Manhattan on tinc el hostel amb prou temps per veure l'espectacle dels nens disfressats sortint de les escoles. Demà és la Nit de Halloween i l'art de la disfressa està en el seu punt més àlgid.

Al Hostel m'esperava un telegrama urgent. "Demà arribo. STOP". Estava firmat pel CSI -Barcelona, Comitè de Seguiment Intern del meu viatge. Vénen a seguir de prop les meves passes pel continent americà, després de tant de temps fora de casa. Benvinguts siguin. Si es porten bé, els ensenyaré la ciutat.